La cort britànica no jutjarà Joan Carles I per assetjament

El Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les va concloure ahir que el rei emèrit Joan Carles I no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament que l’examant del monarca Corinna Larsen va presentar contra ell el 2020, i en la qual li reclama 126 milions de lliures (uns 146 milions d’euros) en concepte de danys i perjudicis. La jutge Rowena Collins Rice va donar la raó a la defensa de l’emèrit a l’assenyalar que el tribunal “no té competència per conèixer d’aquesta reclamació” i va assenyalar que la denúncia s’hauria d’haver presentat en país de domicili de Joan Carles I.

Al seu torn, assegura que Corinna no ha presentat “arguments sòlids i defensables” i, després d’explicar que el tribunal no és competent per al cas perquè Larsen no ha pogut acreditar un assetjament sostingut a Londres, va assegurar que igualment “hauria rebutjat” la demanda perquè “no complia les normes judicials aplicables a la redacció d’una demanda per assetjament”.Corinna acusa el pare de Felip VI d’haver-la assetjat directament o a través de terceres persones entre el 2012 i el 2020, ja sigui interferint suposadament en les seues comunicacions de telèfon mòbil o desprestigiant-la a través de publicacions en la premsa, després que ella decidís posar fi a la relació. Amb tot, els presumptes actes comesos abans de l’abdicació de Joan Carles I el 2014 ja estaven fora de litigi perquè la justícia britànica reconeix la immunitat de l’exmonarca. Larsen es va mostrar ahir “profundament decebuda” amb la resolució del tribunal, mentre que l’exmonarca va posar de manifest la seua “satisfacció” i va celebrar que “s’ha fet justícia”.Amb tot, l’empresària alemanya té opció de recórrer la decisió de la sala davant del tribunal d’Apel·lacions britànic. D’aquesta manera, l’avanç dels esdeveniments al Regne Unit definirà l’agenda judicial de l’emèrit, després que el Suprem espanyol decretés el març del 2022 l’arxivament de les investigacions que tenia obertes contra ell.