EUROPA
Els líders de la UE avalen el pla de Von der Leyen per rearmar-se davant l’amenaça russa
La despesa d’Espanya ha d’arribar als 3.500 milions aquest any per complir els acords, segons Gestha. Suport a un acord de pau a Ucraïna sota els criteris de Zelenski, amb el rebuig hongarès

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, parla amb Pedro Sánchez durant la cimera europea. - SIERAKOWSKI FREDERIC
Els líders de la Unió Europea van avalar ahir l’instrument de 150.000 milions d’euros en préstecs per a despesa militar en el marc del pla per rearmar Europa durant la pròxima dècada, a més de fixar les prioritats en les compres militars, en un pas més de la UE per respondre a la urgència geopolítica marcada pel conflicte a Ucraïna i l’amenaça de Rússia.
En les seues conclusions, els caps d’Estat i de Govern de la UE van donar el vistiplau al full de ruta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per accelerar la despesa en defensa, malgrat que posa el pes sobre el pressupost de cada Estat amb iniciatives com activar de manera coordinada la clàusula de fuita perquè la inversió en defensa no computi en el dèficit.
Segons càlculs dels Tècnics del ministeri d’Hisenda, Gestha, Espanya ha d’augmentar la despesa en 3.505 milions d’euros el 2025 per complir el pla, mantenint una despesa de 23.897 milions d’euros cada any fins al 2028.
El pla comunitari també inclou flexibilitzar les partides de Cohesió per redirigir fons a la despesa militar i li demana el Banc Europeu d’Inversions (BEI) que continuï adaptant les seues regles per finançar projectes militars.
Així mateix, els dirigents de la UE identifiquen per primera vegada una llista d’“àmbits prioritaris” per reforçar les seues capacitats, de tal manera que aquesta llista serveixi de guia per a les inversions immediates en defensa, en coherència amb l’OTAN.
El text de conclusions de la cimera subratlla la necessitat de protegir les fronteres de la UE terrestres, marítimes i aèries i posa èmfasi en el flanc oriental, malgrat que a petició d’Espanya i Itàlia, també inclou una menció a les amenaces provinents del flanc sud.
Paral·lelament, els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea van enviar un fort senyal de suport a Ucraïna al recolzar en unes conclusions, sense el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, unes negociacions que segueixin els criteris del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i portin a una pau “justa” i “duradora” en el conflicte amb Rússia.
Mentrestant, el president de Rússia, Vladímir Putin, va advertir que Moscou no renunciarà a les línies roges fixades durant els últims tres anys per acabar el conflicte a Ucraïna i triarà per tant “la versió de la pau” que més convingui als seus propis interessos.
Pedro Sánchez informarà tots els partits, excepte Vox
El president del Govern central, Pedro Sánchez, es reunirà dijous amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i amb els representants de la resta de grups del Congrés, menys el de Vox, per analitzar la seguretat a Europa, la situació de la guerra a Ucraïna i les converses per intentar la pau. “Vox no estarà en l’equació, perquè ja tenim molt clara quina és la seua visió”, va subratllar.
“Hi ha països tant dins com fora d’Europa que el que busquen és una Europa dividida, no unida. Hem de traslladar missatge d’unitat, fortalesa, que anirem cap endavant en l’enfortiment d’una Europa molt més unida”, va afegir.Per la seua part, Feijóo va instar Sánchez a comparèixer ja al Ple del Congrés per donar una explicació als ciutadans, com estan fent altres primers ministres europeus. A més, va titllar d’“apartheid” el fet que Sánchez exclogui Vox.