Trump deixa fora dels aranzels recíprocs smartphones, ordinadors i microxips
Els eximeix del 145% aplicat a Pequín i del 10% imposat a gairebé tots els seus socis comercials. Aquesta maniobra alleuja consumidors i els gegants tecnològics dels EUA, que produeixen a la Xina

La decisió adoptada per l’administració de Donald Trump alleujarà les tecnològiques nord-americanes. - EUROPA PRESS
Els smartphones i els monitors d’ordinador són alguns dels dispositius electrònics que els Estats Units han decidit deixar lliures dels anomenats “aranzels recíprocs” per part de l’administració Trump, segons un avís emès ahir per l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units (CBP, en anglès). La nova directriu de CBP, encarregada de recaptar els aranzels sobre les importacions, també inclou un llistat amb una vintena de components i dispositius electrònics, entre els quals es troben xips semiconductors, pantalles planes de televisió, unitats flash (pendrive) i targetes de memòria.
Aquesta exempció s’aplicarà a aquells productes importats als EUA i que hagin ingressat al país nord-americà o sortissin dels magatzems als seus llocs d’origen a partir del 5 d’abril. Així, queden exempts de la taxa del 145% sobre els béns arribats des de la Xina, així com de l’aranzel recíproc del 10% amb el qual Washington va decidir castigar la majoria dels seus socis comercials.
Això podria representar un alleujament per als consumidors, que s’enfrontaven a la possibilitat de pagar preus més alts principalment per la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i per a gegants tecnològics nord-americans com Apple o Nvidia, que fabriquen gran part dels seus productes al país asiàtic.
De fet, aproximadament el 90% de la producció i acoblament de l’iPhone d’Apple es realitza a la Xina, segons Wedbush Securities.
A més, d’acord amb Everscore IS, a la Xina es fabriquen el vuitanta per cent dels iPads i més de la meitat dels ordinadors Mac produïts. Des de l’anunci de l’agressiva política aranzelària de l’Administració Trump, Apple ha perdut més de 640.000 milions de dòlars en valor de mercat.
Des del passat 2 d’abril, en el qual Trump va concretar una infinitat d’aranzels per a pràcticament tots els països, i després que se’n desdigués i donés un marge de 90 dies als que no prenguin represàlies, les borses mundials s’han vist immerses en la més absoluta confusió, arribant a perdre més de 9 bilions d’euros de capitalització.
L’Euro Stoxx 600, índex borsari compost de les 600 principals companyies per capitalització borsària europees, ha perdut en la setmana un 2%. Ara els mercats sotmesos a la corda fluixa d’un futur incert en què ha pres una solució passatgera però no definitiva cotitzen en el temor de com pot continuar avançant una política aranzelària que pot ser un cop d’efecte de Trump per aconseguir rèdit, però que ja afecta l’economia dels EUA.
La volatilitat de les borses impera davant d’un futur econòmic incert
La volatilitat suprema als mercats des de l’anomenat “Dia de l’Alliberament” del president dels EUA, Donald Trump, pel temor a una recessió i pel caos d’una política aranzelària de la qual contínuament es desdiu, prediu un futur incert en què ha d’imperar la calma.
Illa reivindica que la resposta a la guerra comercial “és Europa”
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va reivindicar ahir que la resposta a la guerra comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, “és Europa” i va reclamar a tothom tenir “mirada europea”. Va defensar que la resposta passa per “enfortir” el projecte comunitari, reafirmant-se i actuant des del federalisme i prenent decisions “valentes”, basant-se en la idea de la prosperitat compartida i allunyant-se de l’ús de la força. Així es va pronunciar durant la seua intervenció en el consell nacional del PSC, on va valorar que “res tornarà a ser igual” i que no es podia preveure que les coses canviarien “tan ràpidament i de forma tan caòtica”. D’altra banda, va demanar “coherència” als qui defensen intervenir el mercat només quan els interessa i va afirmar que el PSC ho ha fet pels aranzels però també per l’habitatge.
Illa va constatar que hi ha uns vincles bicentenaris amb els EUA a què no s’ha de renunciar, però va reconèixer que l’administració de Trump “no és confiable” i el va acusar de “renunciar a valors compartits i democràtics”.