El nord-americà Robert Prevost, nou papa: Lleó XIV

Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan ahir la fumata blanca anunciava al món que el conclave amb els 133 cardenals havia elegit el nou pontífex, el 267 de la història. El cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, va anunciar el nomenament amb el tradicional Habemus papam des del balcó de la basílica de Sant Pere. L’elegit és el cardenal Robert Francis Prevost, de 69 anys, i es farà dir Lleó XIV. És un missioner nascut als EUA, de mare d’origen espanyol i amb una llarga experiència al Perú, la nacionalitat del qual va adoptar. És molt proper al seu antecessor a la Santa Seu, Francesc, que va morir el 21 d’abril amb 88 anys. 

Va ser rebut amb joia i llàgrimes per les més de 150.000 persones que es van reunir a la plaça de Sant Pere. El mateix Lleó XIV no va poder contenir l’emoció i les llàgrimes quan va pronunciar un llarg discurs des del balcó de la basílica vaticana, en el qual va cridar a la pau i a una Església oberta a tothom, sobretot als que pateixen. “Gràcies, papa Francesc”, va dir Prevost, que és considerat un reformador i progressista com ell. Afable, moderat i reservat, Prevost va ser una de les grans apostes de Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seua comissió per a Llatinoamèrica. Aquest missioner de l’antic orde de Sant Agustí ha estat els últims anys un estret col·laborador de Francesc i va entrar al seu estil, discretament, en la llista de papables per a aquest conclave, com un outsiders enmig d’altres grans noms. 

Pau desarmant i humil 

En el seu discurs, que va ser escrit, a diferència dels seus predecessors, va començar demanant “una pau desarmant, humil i perseverant que ve de Déu”. 

Lleó XIV va demanar “construir ponts amb el diàleg, amb la trobada, portant-nos atots a ser un sol poble sempre en pau”, i va instar els cardenals, que el van elegir en la quarta votació, a “caminar al costat de vostès com una Església unida, buscant sempre la pau i la justícia buscant sempre treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por d’anunciar l’Evangeli, a ser missioners”. “Hem de buscar junts ser una església missionera, una església que construeix ponts i el diàleg sempre oberts a rebre a tots, a tots aquells que necessiten la nostra caritat i la nostra presència”, va afegir. Va dedicar unes paraules en espanyol en la seua primera aparició al món com a pontífex per recordar la seua “estimada” diòcesi de Chiclayo, al Perú. L’elecció de Prevost va arribar després de quatre votacions, tres de celebrades ahir a la Capella Sixtina i la de dimecres a l’inici del conclave, i ho van anunciar al món amb la tradicional fumarada o fumata blanca des de la xemeneia.

Elecció 

Segons la normativa vaticana, per ser elegit papa són necessaris dos terços dels vots. En aquest cas els cardenals electors són 133, de forma que l’elegit necessita, com a mínim, 89 vots. El papa Francesc va ser elegit el 2013 en la cinquena votació, Benet XVI a la quarta i Joan Pau II el 1978 a la vuitena. A l’últim segle, les eleccions més llargues van ser les de Pius XI el 1922, amb catorze escrutinis, i la de Joan XXIII el 1958 amb onze