Europa ajorna la decisió sobre l’oficialitat del català davant la reticència de set països

Espanya es va veure ahir forçada a renunciar a la petició de sotmetre a votació la seua proposta per reconèixer el català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials de la UE, després que fins a set delegacions insistissin que era prematur pronunciar-se sobre un assumpte sobre el qual amb prou feines s’ha debatut i sobre el qual mantenen seriosos dubtes pel que fa al seu encaix legal i impacte econòmic i pràctic. La presidència de torn que aquest semestre ocupa Polònia va prendre la iniciativa de “posposar” la discussió sense aclarir quins seran els pròxims passos a seguir, en una qüestió que requereix unanimitat per tirar endavant. Entre els països que van intervenir ahir durant la discussió per expressar les seues reticències es trobaven Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.

Al conèixer-se la notícia, el ministre d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va assegurar que l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a les institucions europees ja és “irreversible”. Va afirmar que vint països estan a favor o no veuen impediment en el fet que els tres idiomes siguin llengües oficials de la UE i en referència als set restants va avançar que parlarà amb ells per intentar resoldre els dubtes que continuïn tenint. “El tema segueix a la taula per aconseguir la unanimitat”, va assegurar. Fonts del Govern de Pedro Sánchez van explicar a més que no temen un enuig de Junts perquè en la formació de Carles Puigdemont saben l’esforç que s’ha fet. Per la seua part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va mostrar des de Tòquio la seua “rotunda confiança” que s’aconseguirà l’oficialitat del català a Europa, mentre va criticar que l’oposició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, al fet que s’aconsegueixi l’“inhabilita per governar Espanya i per ajudar a construir Europa”.

Puigdemont acusa Feijóo de conspiració

El líder de Junts, Carles Puigdemont, va qüestionar ahir la lleialtat del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per “conspirar amb tercers països” per oposar-se que el català, l’eusquera i el gallec siguin llengües oficials a Europa.

“El PSOE hauria d’haver blindat la votació”

El portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Jordi Albert, va afirmar que el PSOE hauria “d’haver blindat molt abans” la votació sobre l’oficialitat del català, gallec i basc en les institucions europees.

Diu antipatriotes als populars

Des del PSOE, el seu portaveu al Congrés, Patxi López, va titllar d’“antipatriotes” els populars, mentre que Sumar va advocar per la diversitat lingüística i va acusar el PP de maniobrar perquè no s’aprovi aquest reconeixement.

“La UE no és una moneda de canvi”

El PP va afirmar, a través d’un comunicat, que Europa li va dir al cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, que la UE “no és moneda de canvi amb l’independentisme que el va portar a la Moncloa i que el manté al poder”.

Denuncia atacs en contra de drets

La vicelehendakari primera i consellera de Cultura i Política Lingüística, Ibone Bengoetxea, va denunciar la “contradiplomàcia que nega la realitat lingüística de milions d’europeus que parlen eusquera, català o gallec”.