El Congrés rebutja el decret antiapagades amb vots del PP, Vox, Junts, Podem i BNG

El ple del Congrés va tombar ahir el decret de mesures urgents per reforçar el sistema elèctric i evitar apagades com la que va tenir lloc el 28 d’abril passat a causa dels vots en contra de PP i Vox, però també de tres socis d’investidura: Podem, BNG i Junts. En públic i en privat, les diverses formacions es van desmarcar de la proposta, una de les principals del “ple escombra”, l’últim abans de l’aturada estiuenca. El decret, que comptava amb el vistiplau de les elèctriques, inclou mesures com reforçar la supervisió del sector, rebaixar en un 80% els peatges a la indústria electrointensiva o facilitar la connexió de noves instal·lacions de generació i de consum. Tanmateix, les mesures no van ser suficients per convèncer la majoria de l’hemicicle, malgrat que la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, havia demanat “responsabilitat política” i “altura de mires”.

D’una banda, les forces d’esquerra (Podem i BNG) van desdenyar el text perquè consideren que està al servei de l’“oligopoli” elèctrica. Per la seua part, PP i Vox van defensar que l’apagada de l’abril va ser culpa del Govern central i que abans de posar en marxa qualsevol mesura hi hauria d’haver dimissions.

Per la seua part, Junts va utilitzar els seus set vots per donar un toc d’atenció al Govern de l’Estat com a càstig per incomplir l’acord polític respecte a l’amnistia i a l’ús del català a la Unió Europea i expressar el seu malestar amb la deriva de l’Executiu. La formació catalana també va votar en contra del decret d’entregues a compte a les comunitats i ajuntaments. Aquest últim, no obstant, sí que va tirar endavant gràcies al suport dels populars, per la qual cosa aquest any les comunitats podran rebre 147.412 milions d’euros i els ajuntaments 28.734, que suposa un 9,5% més que el 2024.

El president del Govern, Pedro Sánchez, que no era present a l’hemicicle al trobar-se de viatge a l’Uruguai, va treure ferro al fet que els seus socis d’investidura li tombessin el decret antiapagades i va afirmar que tornarà a sotmetre’l de nou a votació més endavant. Amb tot, el cap de l’Executiu va carregar contra el Partit Popular, a qui va acusar d’“estar votant en contra de l’interès general” i va retreure que n’hi ha que “fan de tot menys política” perquè només “van al Congrés a votar en contra del Govern”. Sánchez va evitar així atribuir aquest nou fracàs a la debilitat aritmètica del Govern, recordant que en el ple d’ahir es van presentar sis iniciatives més que van tirar endavant. “No està gens malament”, va afirmar.

També l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables APPA Renovables va advertir de l’increment dels desequilibris en el sistema elèctric per no haver-se convalidat el decret antiapagades.

Entre les iniciatives que van tirar endavant es troben l’aprovació de la nova Agència Estatal de Salut Pública, que va superar l’últim tràmit per a la seua entrada en vigor després d’haver donat suport el PSOE a algunes esmenes introduïdes pel PP al Senat. També es va convalidar la proposició de reforma presentada pel PSOE, Sumar, PNB, Bildu, Junts, ERC, BNG i Coalició Canària, i avalada per Podem, per garantir la tasca periodística després dels episodis d’“intimidació” i de “faltes de respecte” dels últims mesos per part de persones acreditades com a professionals de la comunicació. Tots els grups proponents van coincidir en la necessitat de reforçar l’activitat dels periodistes al Congrés amb mesures sancionadores per als qui tinguin comportaments contraris al decòrum. Així mateix, la majoria parlamentària va avalar adaptar el Reglament del Congrés al llenguatge inclusiu i erradicar el sexisme. A causa d’això a partir d’ara es parlarà només del Congrés sense el cognom “dels Diputats”. Això no suposarà cap canvi en la denominació de la institució, només possible si es modifica la Constitució.

El Govern central desclassificarà documents secrets del franquisme i el 23-F

El Govern de l’Estat va aprovar ahir el projecte de llei d’informació classificada que traurà a la llum els documents reservats del franquisme i la Transició, a l’establir l’aixecament del secret de tots els documents classificats fa 45 anys o més. Aquest projecte de llei, que anirà ara al Congrés per a la tramitació parlamentària, substitueix la Llei de Secrets Oficials del franquisme, de l’any 1968, i estableix per primera vegada la desclassificació automàtica d’informació classificada quan transcorrin uns determinats terminis. Així, s’estableixen quatre categories d’informació classificada: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit, i a cadascuna se li assigna gradualment un límit temporal de classificació tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o el seu ús indegut.El temps màxim de classificació serà de 45 anys prorrogables de forma motivada a 15 anys més. D’aquesta manera, els documents reservats anteriors al 1981 seran desclassificats, la qual cosa inclou aquells relacionats amb la dictadura i la Transició. La competència per classificar i desclassificar informació serà exclusiva del Consell de Ministres. La llei introdueix també un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada, amb multes que van des dels 30.000 euros als 2,5 milions d’euros en els casos més greus.

Socis d’investidura del president del Govern, Pedro Sánchez, com PNB, ERC, Bildu i BNG, van celebrar l’aprovació del projecte, però consideren que arriba tard i que és insuficient. La portaveu del PNB al Congrés, Maribel Vaquero, el partit de la qual ha estat reclamant aquesta llei al Govern central durant gairebé una dècada, va afirmar que “per la primera lectura que en fem, encara és lluny del que nosaltres demanàvem”. Així, va afirmar que hi presentarà esmenes quan arribi al Congrés.

Aprovades 1.200 places d’asil per a menors

El Consell de Ministres va aprovar ahir la creació de 1.200 places d’asil a la Península per a menors migrants no acompanyats, i una partida de 40 milions d’euros. D’altra banda, el la Moncloa traslladarà avui a la seua xarxa de protecció internacional els 100 primers menors immigrants sol·licitants d’asil dels quals es fa càrrec, que passaran inicialment pel centre d’acolliment Canarias 50, a l’arxipèlag.