CONFLICTE
La fam com a arma a Gaza
Almenys set morts a la Franja per escassetat d’aliments bàsics en les últimes hores. Els Països Baixos se sumen a Espanya en el llançament de paquets de menjar des de l’aire

Nens gazians esperant per rebre aliments en un centre d’ajuda humanitària. - OMAR ASHTAWY / DPA
Almenys set persones, entre ells un menor, van morir durant les últimes hores a la Franja de Gaza per fam i malnutrició, segons van informar les autoritats de l’enclavament. Mentrestant, les organitzacions d’ajuda humanitària continuen denunciant dificultats per accedir a la zona.
Segons l’ONU i Hamas, per proveir la població –més de 2 milions de persones– seria necessària l’entrada d’entre 500 i 600 camions diaris amb ajuda, però divendres, per exemple, només n’hi van entrar 73.
El Govern israelià no ha cedit davant del bloqueig i ha ofert un seguit d’alternatives com el llançament de paquets de menjar des de l’aire.
El ministre d’Exteriors neerlandès, Caspar Veldkamp, va anunciar ahir que a partir del 8 d’agost Països Baixos se sumarà a estats com Espanya, França, Jordània, Alemanya o Aràbia Saudita, que ja han començat a utilitzar aquest sistema els últims dies, “per pal·liar la catàstrofe humanitària a Gaza”, i va instar Israel a “complir” els acords amb la Unió Europea.
Aquest mètode, tanmateix, ha estat criticat recentment per les Nacions Unides al ser “una ineficient cortina de fum” enmig del drama.
Mercats de revenda
Algunes de les caixes amb racions de menjar llançades divendres per Espanya van acabar en mercats de revenda. Un vídeo difós per un mercader gazià mostra com un paquet –que contenia galetes, xocolate i snacks infantils– es venia per 350 xéquels (aproximadament 90 euros), mentre que unitats soltes es podien vendre per uns 25 xéquels (6,50 euros).
Mentrestant, l’ofensiva de l’Exèrcit israelià va provocar la mort d’almenys 22 persones en diversos punts de la Franja, dotze d’elles als voltants d’un centre de repartiment d’ajuda a l’eix Netzarim, els cossos de les quals van ser portats a l’hospital Al-Shifa, a la part centre nord de l’enclavament. L’ONU xifra en 1.373 els morts des del maig mentre feien cua per rebre ajuda alimentària.
Les autoritats de Gaza van informar que després de les defuncions d’ahir, almenys 60.400 persones han mort i 148.722 han resultat ferides pels atacs israelians des del 7 d’octubre del 2023, mentre que hi ha hagut més de 9.000 morts des que Israel va trencar l’alto el foc el març d’aquest any.
Protestes a Tel-Aviv pel mal estat dels ostatges a Gaza
El enviat dels EUA a l’Orient Mitjà, Steve Witkoff, va acudir ahir al “campament de protesta” establert per part dels familiars dels ostatges captius per Hamas a Tel-Aviv. Després de la difusió de vídeos del mal estat dels presoners, en què un ostatge cavava la seua “pròpia tomba”, els manifestants van exigir “dignitat” per als seus familiars i van reclamar accions als Governs israelià i nord-americà per posar fi al conflicte.
Witkoff va anunciar que la Casa Blanca ha assumit l’estratègia del “tot o res” per “acabar la guerra” després de l’estancament de les negociacions amb Hamas, que va qualificar la seua visita de “farsa mediàtica”.Per la seua part, el grup islamista va descartar deposar les armes fins que no hi hagi un Estat palestí independent, mentre que Israel va assegurar haver acabat amb el batalló de Hamas a Beit Hanoun, al nord de Gaza.