JUSTÍCIA
Avalen no desclassificar dades de l’espionatge a Aragonès
El Suprem desestima el recurs de la Generalitat sobre el cas Pegasus. Considera que posa en risc la seguretat nacional

Pere Aragonès en una imatge d’arxiu. - EUROPA PRESS
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió del Govern central de no desclassificar tots els documents en relació amb l’espionatge a través del programa Pegasus del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès. El tribunal tomba el recurs que havia presentat el Govern català el març del 2024, al considerar que la revelació de totes les dades requerides posaria en risc els serveis d’intel·ligència i, amb això, la seguretat nacional.
El magistrat del Suprem encarregat del control al CNI, Pablo Lucas, va autoritzar l’espionatge tant a Aragonès com a altres líders independentistes, per les sospites que l’expresident del Govern podia estar implicat en les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) durant el procés.
El jutjat de Barcelona que investiga el cas Pegasus va demanar al Govern central la desclassificació dels documents secrets de la causa, tot i que la Moncloa només va accedir a fer-ho parcialment. Va desclassificar la informació relativa a les activitats del CNI sobre el mòbil d’Aragonès que “van afectar al dret constitucional al secret de les comunicacions” per conductes de l’exmandatari català que “eren alienes a les seues competències oficials i contràries a la seguretat nacional”.
La Generalitat ho va considerar insuficient i va recórrer al Suprem per exigir “documentació, dades, procediments i informes sobre l’origen, ús, adquisició, recepció, encàrrec, pagament, persones intervinents i la seua vinculació al número de telèfon utilitzat per Aragonès, en relació amb el programa Pegasus”. Tanmateix, el TS va rebutjar la petició ja que “posaria l’Estat en una situació d’innegable vulnerabilitat”.
Per la seua part, Aragonès va criticar ahir en xarxes socials que “l’Estat espanyol prioritza el seu dret a l’espionatge al dret dels ciutadans a l’acció política en llibertat”, i va afirmar que “un estat que viola la privacitat per defensar-se d’un moviment democràtic és un estat feble”.