GUERRA
Els aliats d’Ucraïna es coordinen per provar de canviar el pla de pau de Trump
Discrepen obertament en la cessió de territori a Rússia i en la fragilitat de la seguretat. Responsables de seguretat europeus discutiran la proposta amb Kíiv i Washington avui a Ginebra

Vista general de la sessió plenària inaugural de la cimera del G20 a Johannesburg. - MICHAEL KAPPELER / DPA-POOL / DPA
Els líders europeus van mantenir ahir en els marges de la cimera del G20 consultes d’urgència per provar de canviar al costat d’Ucraïna en les reunions que tindran lloc avui diumenge a Ginebra el pla de pau del president nord-americà, Donald Trump, del qual rebutgen diversos punts. “Les guerres no poden acabar-se amb les grans potències passant per sobre dels caps dels països afectats, sinó que aquesta és una guerra que només pot acabar-se amb el consentiment d’Ucraïna i també amb el nostre consentiment, l’europeu”, va resumir el canceller alemany, Friedrich Merz, el sentir europeu i ucraïnès sobre el pla de 28 punts que es va conèixer la vigília i al qual el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, hauria de respondre –en principi– fins dijous, Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units.
El president dels EUA, Donald Trump, per la seua banda, va assegurar ahir mateix que el seu pla no era la seua “última oferta” per a Kíiv.
Les reunions es van succeir a la seu de la cimera del G20, la primera oportunitat que tenien els líders europeus de parlar cara a cara del pla, que els va agafar per sorpresa, perquè no van ser consultats sobre un assumpte vital per al Vell Continent. Després de les trobades, van valorar en un comunicat conjunt els esforços dels Estats Units per aconseguir la pau, però van subratllar que l’esborrany “requerirà treball addicional”. Sobretot, consideren que qualsevol base per a una futura pau sostenible i justa no pot ser la cessió de territori. El pla de Trump contempla l’entrega del Donbàs a Rússia i el reconeixement de la península de Crimea com a part del seu territori. També van assenyalar un altre punt problemàtic per a Ucraïna i la seguretat europea: el que preveu una reducció del nombre de soldats ucraïnesos a 600.000, que s’uniria al compromís de Kíiv que mai entrarà a l’OTAN.
Merz va esmentar que Europa considera insuficients les garanties de seguretat que rebria Ucraïna, perquè va recordar que Moscou ja va incomplir la seua paraula quan Ucraïna va renunciar el 1994 al seu arsenal nuclear i Rússia va prometre que acceptaria de forma permanent la integritat territorial del país.
Totes aquestes inquietuds les volen explicar els europeus avui als EUA en una reunió a Ginebra, a la qual assistiran els assessors d’Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia, a més d’una delegació ucraïnesa.
E
Els líders del G20 i els caps d’Estat de països convidats reunits en la cimera de Johannesburg van adoptar ahir una declaració conjunta que advoca per la “cooperació multilateral” i inclou resolucions sobre el canvi climàtic, els minerals crítics i el compromís de treballar per la pau en conflictes, però sense esmentar Rússia, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, malgrat el rebuig de l’Argentina i l’absència dels Estats Units.
D’aquesta manera, els líders van recalcar al document: “Ens reunim en un context de creixent competència i inestabilitat geopolítica i geoeconòmica, intensificació de conflictes i guerres, aprofundiment de la desigualtat, creixent incertesa i fragmentació econòmica mundial. Davant d’aquest desafiador entorn polític i socioeconòmic, reafirmem la nostra convicció en la cooperació multilateral per abordar col·lectivament els desafiaments compartits.”