Trump adverteix Europa sobre la “desaparició” de la seua “civilització”

El president dels EUA, Donald Trump, va advertir ahir sobre el “possible final de la civilització europea” a causa de les seues polítiques migratòries i va prometre consolidar el lideratge de Washington com a superpotència. Així ho recull el document d’estratègia de política exterior i de seguretat nacional per al seu segon mandat, descrit com un “full de ruta” per garantir la supremacia nord-americana. Els EUA consideren que diversos membres de l’OTAN es convertiran a llarg termini en països “de majoria no europea”, la qual cosa obre el debat sobre si hauran de seguir a l’Aliança i mantenir les relacions actuals amb el país. “Volem que Europa continuï sent europea, que recuperi la seua confiança en si mateixa com a civilització i que abandoni el fallit enfocament en l’asfíxia regulatòria”, apunta el text, que recorda el descens del pes d’Europa en el PIB i la baixa inversió en defensa.

En relació amb la guerra d’Ucraïna, la Casa Blanca reivindica els seus esforços per posar fi al conflicte, que ha tingut “un efecte pervers” a l’“incrementar la dependència exterior” de països com Alemanya. A més, Trump acusa líders europeus d’intentar sabotejar les negociacions entre Washington i Moscou, motivats per “expectatives poc realistes sobre la guerra”. Els EUA, a més, pretenen consolidar-se com a principal poder a tot el continent americà i descriuen un “reajustament” de la seua presència militar a Llatinoamèrica i el Carib per “contrarestar la migració irregular i el narcotràfic”. A Àsia, proposa “reequilibrar” la relació econòmica i comercial amb la Xina i adverteix que la defensa de Taiwan “forma part dels interessos de seguretat nacional”, encara que manté l’ambigüitat de Trump respecte a una intervenció directa en cas d’invasió de Pequín. Respecte a l’Orient Pròxim, els EUA afirmen que la regió ja no ha de dominar la política exterior del país i destaquen els “avanços cap a una pau permanent” a Gaza gràcies al seu pla de pau. Així mateix, considera que l’Iran ha quedat “greument debilitat” després dels bombardejos de fa uns mesos.

Aliança Moscou-Nova Delhi

Paral·lelament, l’Índia i Rússia van reforçar ahir la cooperació mitjançant acords clau en l’àmbit comercial durant la visita del president rus Vladímir Putin, que va destacar el “potencial” de Nova Delhi. El líder indi, Narendra Modi, va afirmar que “no és neutral” en la guerra d’Ucraïna, sinó que està “a favor de la pau”.

Llum verda al servei militar

Permisos de treball

Trets a drons en una base militar francesa

Militars de la base naval francesa d’Ile Longe, al costat del port de Brest –al nord-oest del país–, van disparar dijous a la tarda a cinc drons detectats quan sobrevolaven de forma irregular les instal·lacions, en les quals hi ha submarins nuclears preparats per llançar míssils amb càrrega atòmica. Els responsables de la base van detectar fins a cinc drons no identificats sobrevolant l’àrea –zona d’accés prohibit–, per la qual cosa van activar un dispositiu de lluita antidrons i el batalló de fusellers marins va efectuar diversos trets. Ile Longe ja va detectar vehicles no tripulats del 17 al 18 de novembre, un fet comú a Europa en els últims mesos.

Quatre morts més en atacs al Pacífic contra narcollanxes

L’Exèrcit dels Estats Units va anunciar dijous la mort de quatre persones a causa d’un bombardeig sobre una embarcació en aigües del Pacífic operada per “una organització terrorista designada”. Així, més de vuitanta persones han mort en els atacs de forces nord-americanes contra suposades narcollanxes durant els últims mesos.

D’altra banda, el Govern liderat per Donald Trump va reduir dijous de 5 anys a 18 mesos la durada màxima dels permisos de treball “per a diverses categories d’estrangers”. Aquest canvi afectarà refugiats, asilats i estrangers a qui s’hagi suspès una ordre de deportació o expulsió i a aquells que tinguin pendents sol·licituds d’asil o de suspensió de l’expulsió.