UE
La UE obre la porta als motors de combustió més enllà del 2035
La nova proposta exigeix ara als fabricants que redueixin emissions en un 90% respecte al 2021. Atén la indústria i Alemanya, però deixa de banda Espanya
Entrega del Premi Sàkharov al Parlament Europeu a Estrasburg. - MATHIEU CUGNOT / / EUROPEAN PARLIAMENT
La Comissió Europea ha tornat a reduir les seues ambicions climàtiques i planteja ara que s’autoritzi la producció “limitada” d’automòbils de combustió més enllà del 2035. La proposta presentada ahir a Estrasburg corregeix l’original que va posar Brussel·les sobre la taula a mitjans del 2021, que en un primer moment suggeria posar-ne més i assolir la neutralitat climàtica.
Amb el nou pla de la Comissió, els fabricants d’automòbil hauran de reduir ara les emissions en almenys un 90% fins al 2035 –respecte als nivells del 2021–, i no un 100%. Per al 10% restant, les emissions s’hauran de compensar a través de l’ús de biocombustibles, e-fuels i l’ús d’acer de baixes emissions fabricat a la UE.
La proposta atén les demandes de la indústria, d’Alemanya i d’Itàlia, però fa cas omís d’Espanya i França.
Més enllà del 2035
D’aquesta forma, la Comissió indica que els vehicles de combustió, els híbrids endollables, els híbrids suaus i els prolongadors d’autonomia “continuaran jugant un paper més enllà del 2035”, a part dels vehicles totalment elèctrics i els vehicles d’hidrogen. Brussel·les proposa també que els productors de cotxes puguin beneficiar-se de crèdits per incentivar la producció a la UE de vehicles elèctrics “petits i assequibles” i planteja també préstecs lliures d’interessos a fabricants europeus de bateries.
D’altra banda, Brussel·les aposta per augmentar el finançament, reduir la burocràcia i accelerar la construcció d’habitatge contra la crisi habitacional en el seu pla de vivendes assequibles que va ser presentat ahir, encara que sense incloure límits als preus del lloguer ni a la creació d’un fons comú europeu.
P
Els representants dels periodistes Andrzej Poczobut i Mzia Amaglobeli, empresonats a Bielorússia i Geòrgia per la seua tasca com a reporters, van rebre ahir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència que atorga anualment el Parlament Europeu. “Andrzej i Mzia no poden ser avui amb nosaltres perquè els reconeguem les fites i la valentia. Estan a la presó simplement per fer la seua feina, per alçar la veu contra la injustícia i persecució”, va dir la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
