RELACIONS
Robles obre la porta a la participació d’Espanya a la missió europea a Groenlàndia
Demana cautela i aposta per una resposta jurídica i no militar davant de les amenaces nord-americanes. França, Alemanya, Suècia i Noruega ja han enviat tropes a l’illa en coordinació amb Dinamarca
Augmenta la tensió a Minneapolis. Un home va resultar ferit dimecres a Minneapolis a causa d’un tret a la cama d’un agent del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) durant un arrest. El succés va causar enfrontaments amb manifestants, dies després de l’assassinat d’una dona. Per la seua part, el president del país, Donald Trump, va celebrar que la Justícia avalés les accions de l’ICE i va amenaçar d’invocar la llei d’insurrecció a Minnesota. - EUROPA PRESS
La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va obrir ahir la porta que Espanya participi en una missió de reconeixement a Groenlàndia, després que Dinamarca hagi augmentat la seua presència militar a l’illa arran de les amenaces d’annexió dels Estats Units.
“No s’han de precipitar esdeveniments”, va manifestar Robles, que va remarcar que “no és una missió militar” i que la resposta europea davant d’una invasió nord-americana no hauria de plantejar-se des del punt de vista militar, sinó des de l’aspecte jurídic de respecte a la sobirania i a l’ordre internacional. Robles va qualificar d’“inacceptable” l’estratègia del president dels EUA, Donald Trump, encara que va descartar que aquest escenari derivi en una ruptura de l’OTAN.
França, Alemanya, Suècia i Noruega ja han enviat tropes a Groenlàndia, en una acció coordinada amb Dinamarca, que dimecres va mantenir una reunió sense acord amb els EUA, que conserva la seua “ambició” de prendre l’illa. Els Països Baixos i Estònia també es van afegir als exercicis militars europeus a Nuuk i van mostrar la seua disposició d’enviar tropes.
Per la seua part, el president francès, Emmanuel Macron, va confirmar que augmentarà amb “mitjans terrestres, aeris i marítims” la presència de França a l’illa, que ja compta amb una quinzena de militars que van arribar ahir a l’illa per participar en la missió europea.
“Aquest territori pertany a la Unió Europea i és també el territori d’un dels nostres aliats de l’OTAN. França té un paper per exercir”, va sentenciar en aquest sentit Macron.
En els últims dies, els groenlandesos han enviat a Trump el missatge de “Groenlàndia no està en venda” a través de pancartes i samarretes, mentre que diversos polítics de l’illa també han exigit “respecte”.
El Govern iranià insta els EUA a reprendre la via diplomàtica
El Govern de l’Iran va reobrir ahir el seu espai aeri després de suspendre l’activitat durant unes cinc hores davant de la possibilitat d’un atac nord-americà. El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va assegurar que el seu país està “disposat a negociar” i va acusar els EUA d’“abandonar la diplomàcia i optar per la guerra”. En aquest sentit, va instar el cap de la Casa Blanca, Donald Trump, a no atacar l’Iran per no cometre “el mateix error” del juny del 2025, quan va bombardejar instal·lacions nuclears. Araghchi, a més, va afirmar que “no existeix cap pla” per penjar manifestants detinguts durant les protestes que han deixat entre 600 i 2.000 morts.
Trump apunta Zelenski pel fracàs de les negociacions
El president dels EUA, Donald Trump, va acusar ahir el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, de bloquejar les negociacions de pau per posar fi a la guerra, mentre que va manifestar que el cap del Kremlin, Vladímir Putin, “està llest per a un acord”. “Zelenski”, va respondre Trump a la pregunta de per què les negociacions dels EUA no havien triomfat i acabat amb la invasió. Putin va apostar –després de dos setmanes d’absència– per arribar a un acord “com més aviat millor” i va evitar criticar Trump per la seua intervenció a Veneçuela, encara que va lamentar que molts països pateixen al no tenir “la força i els recursos per defensar-se”.
