“Costa pensar que Catalunya renunciï al nou finançament”

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va assegurar ahir que li “costa pensar que Catalunya renunciarà” al nou model de finançament, que significaria, va dir, renunciar a 4.700 milions d’euros més. Així ho va dir en clara referència a Junts en la seua compareixença en la Comissió d’Economia del Parlament per explicar la proposta de nou finançament autonòmic. Romero va admetre que els nous recursos “segur que no són suficients, però són molt rellevants” i els va posar en relleu davant dels reptes que va dir que Catalunya té al davant. “Hauríem de ser capaços de fer el que deien els agents econòmics i treballar junts perquè aquest model s’aprovi amb el pragmatisme, però també amb voluntat de millorar-lo”, va afirmar. Amb tot, va qualificar de “molt complicat” que es pugui garantir l’ordinalitat o “anivellament total” amb el nou model de finançament, però va assegurar que s’estén i manté un “cert equilibri” entre comunitats.

D’altra banda, Romero va criticar el dúmping fiscal que va assegurar que practiquen algunes comunitats i va subratllar que és “absolutament injust” que hi hagi autonomies que facin un esforç fiscal per garantir els serveis públics. Va proposar que el Govern central fixi un límit als impostos que impedeixi que puguin baixar més enllà, ja que va dir que de no ser així, hi ha comunitats que acaben sent insolidàries.

El diputat de Junts, Antoni Castellà, va retreure que la proposta manté Catalunya en el règim comú, quan va recordar que l’acord amb ERC parlava d’un règim singular, i que es parli d’ordinalitat en termes de població ajustada i no de població real.

Per part d’ERC, Albert Salvadó va defensar el model, que va dir que no és perfecte, però que “és evident que millora substancialment l’actual” i que és, en les seues paraules, un guany substancial per a Catalunya. Juan Fernández, del PP, es va preguntar si el “col·lapse dels serveis públics a Catalunya és per falta de finançament” i David Cid, dels comuns, va dir que, amb aquest acord, l’Estat “reconeix per primera vegada que els serveis públics universals” com la sanitat i l’educació, els ha de finançar amb més recursos el mateix Estat.