La cicatriu del Brexit obliga el Regne Unit a mirar a Europa al cap de 10 anys

Deu anys després que la població britànica es dirigís a les urnes per votar en el marc del referèndum sobre la sortida del país de la Unió Europea, Londres fa front a una crisi institucional que ha tornat a materialitzar-se amb la dimissió aquest mateix dilluns del primer ministre, Keir Starmer. El premier ha acabat cedint a les pressions internes del Partit Laborista enmig d’una crisi de lideratge.

Després d’una dècada de l’històric referèndum, la majoria de les anàlisis sobre el Brexit coincideixen en una cosa: la sortida del Regne Unit del bloc comunitari ha frenat el creixement de l’economia britànica en un país que ha passat per set primers ministres en tan sols una dècada. Aquest esdevenir s’ha tornat simptomàtic d’una situació de desgovern que deixa en mans del proper primer ministre l’àrdua tasca de trobar solucions.

La crisi econòmica i el rebuig dels migrants van estendre llavors la idea que calia “recuperar el control del país per redefinir la relació amb Europa i els seus aliats seguint els seus propis termes. Un punt que resulta paradoxal, tenint en compte que cap d’aquestes qüestions no han acabat per resoldre’s al cap de deu anys. Des deel referèndum i després de la dimissió de Starmer, el Regne Unit ha tingut set primers ministres en una dècada, en el que molts veuen una certa italianització del país.

Les enquestes apunten que si demà hi hagués un nou referèndum, el 63% dels britànics donaria suport a reincorporar-se a la UE. Tot això ha portat Londres a traçar un pla d’acostament amb el bloc que, si bé sens dubte dista de ser ideològic, busca salvar els problemes econòmics a què fa front el Regne Unit i rebaixar així les tensions internes.

El referèndum va tenir lloc fa deu anys, però la ruptura efectiva amb la UE va ser fa sis. Des d’aleshores, les importacions del país anglosaxó a Catalunya van caure un 43,1%. La directora de Negoci Internacional d’Acció, Cristina Serradell, creu que “com que ara hi ha més traves”, existeix una tendència a comprar certs productes a “altres socis europeus”. Així mateix, les exportacions al Regne Unit van continuar a l’alça i ja creixen un 25%.