El Suprem processa 13 persones per rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha processat avui a 13 persones per la seua participació en el denominat "procés" per a la independència de Catalunya, inclosos Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Marta Rovira.

A més d'ells, els altres processats per rebel·lió són els exconsellers Joaquim Forn, Raúl Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comin i Dolors Bassa.

També processa per rebel·lió l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i l'expresident d'Omnium Cultural Jordi Cuixart.

Les ordres de processament d'avui inclouen a més altres delictes que afecten diversos inculpats i, així, el jutge processa cinc exmembres del Govern per malversació i desobediència: Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret. També resulten processats per malversació l'expresident Puigdemont, el que fos vicepresident Junqueras i els set exconsellers acusats de rebel·lió.

Així mateix el jutge processa per desobediència cinc exmembres de la Mesa del Parlament: Lluís María Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barruffet i Joan Josep Nuet, així com a Mireia Boya (expresidenta del Grup de la CUP) i a Anna Gabriel, exportaveu de la CUP.

El magistrat fixa una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que haurà de ser prestada solidàriament pels catorze exmembres del Govern processats.

ELS INDICIS QUE APUNTA EL JUTGE

El jutge Pablo Llarena no ha atribuït un delicte de rebel·lió, sinó altres de desobediència i/o malversació, a 12 dels 25 processats pel "procés" per a la independència de Catalunya, entre ells Anna Gabriel (CUP), Lluís Puig (PDeCat) i Meritxel Serret (ERC). En concret, el magistrat del Suprem creu que Gabriel i la també responsable de la CUP Mireia Boya només van incórrer en un delicte de desobendiencia en no atendre les decisions del Constitucional. Aquest delicte no comporta penes de presó, però sí d'inhabilitació.

Als exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet també els atribueix només un delicte de desobediència, per la "tenaç i perseverant desatenció del requeriment" del Constitucional perquè "impedissin o paralitzessin qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries".

En uns altres cinc processats veu indicis que van cometre delictes de desobediència i de malversació: els exconsellers Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santiago Vila i Meritxell Serret, perquè van desatendre també el Constitucional i van autoritzar les contractacions necessàries per a l'1-O.

El jutge afirma que no pot sustentar-se sobre ells un delicte de rebel·lió perquè no hi va haver "un concert inicial per a la violència que els abasti".

Quant a Gabriel i Boya, el jutge els atribueix desobediència perquè, si bé "no consta que cap d'elles no fos notificada o requerida per al compliment dels mandats del Tribunal Constitucional", és "evident que la inconstitucionalitat del procés és de notorietat pública des de fa diversos anys, havent fins i tot determinat condemnes anteriors per aquest mateix delicte." "En tal conjuntura, sabent les encausades d'una realitat jurídica que concernia particularment a l'activitat política que encapçalaven al Parlament", Gabriel va incórrer, segons el jutge, en desobediència en presentar la proposició de llei del referèndum el 6 de setembre de 2017 i Boya per fer el mateix per la llei de transitorietat el 28 d'agost de 2017.

Una cosa semblant passa amb els cinc exmembres de la Mesa, que no van incórrer en rebel·lió però sí en desobediència perquè en votar a favor d'admetre a tràmit les lleis del referèndum i de la desconnexió van desatendre el Constitucional.

És el cas també dels cinc exmembres del Govern citats, que van fer així mateix cas omís al TC en firmar, juntament amb la resta de l'executiu, la convocatòria del referèndum.

Llarena atribueix el delicte de malversació a tots els membres de l'anterior Govern de la Generalitat, si bé a aquests cinc no els processa per rebel·lió.

En el cas dels altres nou exmembres del Govern a qui també atribueix rebel·lió -entre ells l'expresident Carles Puigdemont i el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull- el jutge assenyala que la malversació pot quedar absorbida "en el delicte agreujat de rebel·lió amb distracció de cabals públics".

Segons Llarena, tots ells, en firmar el decret de convocatòria del referèndum, van destinar fons públics amb l'"objectiu de satisfer un interès compartit amb un concret sector d'electors, malgrat haver estat declarat reiteradament inconstitucional i nul." I esmenta també "les partides comptables després de les quals es va ocultar el desemborsament i el concret departament contra el pressupost dels quals es va fer descansar cada un dels parcials desemborsaments en què es va fraccionar el total de la despesa".

DOCUMENT. Llista de processats pel 'procés'

DOCUMENT. Auto del jutge del Suprem Pablo Llarena