Robar tions
Els dies de Nadal és quan hi ha més cobertura per sentir els morts. Són a tocar… “Parenostre del tió, bon Nadal que Déu ens dó. S’atansen festes, festes glorioses. Dones curioses, renteu els plats, renteu-los bé, que Nadal ja ve. Torró d’avellana, torró de pinyó. Caga, tió. Si no, et donaré, un cop de bastó...”. Sento a ma padrina mentre m’agafa de la mà i anem resant el parenostre a l’habitació. El viatge d’anada pel passadís de casa... Llarg, fosc i escanyant-se per les ombres del foc a terra com bocotes de llops a la paret. El viatge de tornada amb la lluminària naixent de les soques espetegant de felicitat a un infern carinyós, domèstic. I a terra, aquella soca, apartada, solitària, quieta, muda, però cagant paraigües, monedes, arengades de xocolata de colors pop. Moren les persones, però viuen a les soques.
La soca, el tió, la tronca és un ésser viu. Setmanes abans de Nadal l’anàvem a trobar al llenyer on vivia tot l’any. I després el tornàvem. Passàvem les festes tots junts. He estat moltes nits amb la soca. Cara a cara. Parlant sense dir res. Quan el Nadal és aquella sirga per on caminem incertament els funambulistes de l’existència. Tot vol semblar horitzontal, equilibrat, anivellat. Una balança de braços que s’abracen alhora i a l’hora... Això dins. Fora ja és una altra cosa.
Zas! De fred i decapitació d’arbres. Els talen de propietats privades per fer-ne tions per vendre. També roben avets, grèvol, molsa, vesc... Vaja, tot el que faci Nadal i que no és teu però ho rapinyes com si fos teu. Hi ha bandes d’atracadors vegetals amb esperit material, comercial, capitalista i lladregots solitaris, anti sistema, col·lectivitzadors de la mare natura amb ànim de no gastar-se ni un cèntim amb plantes del naixement anual. Jo penso que són jornalers nadalencs. Algú els paga aquests dies per treballar pels demés.
Els bandits de tions ens recorden que el Nadal és un atracament: sempre ens pren algú. Sempre ens faltes tu. Sempre faltarem als demés. I l’únic que tenim és això: un tros de tronc. Un tros del tot. Som una soca, un tió, una tronca. Aquí hi viuen els que no hi són. Aquí hi viurem tots. Els que donem i no robem als demés, perquè aquests seran fusta dolenta que cremarà a les calderes d’en Pere Botero. Bon Nadal.
