Parlem de l’apagada?
El 28 d’abril es va produir una caiguda general de la xarxa elèctrica a Espanya i Portugal, i a alguns dels països que hi estaven connectats, com França o Andorra. Tot i que en molts casos va ser breu, a Lleida el tall va durar hores. Després de dues setmanes sentint hipòtesis amunt i avall, el Govern, per fi, n’estableix un origen; tanmateix, no una causa. I és que la majoria de persones es pregunten com, en una societat com la nostra, poden passar aquestes coses sense un motiu de complot o atac cibernètic al darrere. Sembla impossible que en un país del nord global ens quedem sense llum o aigua de forma sobtada, oi? Però per què no parlem clar i exposem la teoria més probable?
La substitució de combustibles fòssils per renovables no és suficient. Ens cal una remodelació del sistema energètic que, a banda d’estar interconnectat, es descentralitzi, així com un sistema d’emmagatzematge i distribució del romanent, amb una transformació des de la sobirania tècnica. El pensador nord-americà Jeremy Rifkin ja advertia fa una dècada que el sistema capitalista estava entrant en contradicció amb si mateix: la revolució tecnològica, les xarxes descentralitzades i les energies renovables obren la porta a una nova economia del cost marginal zero, en què milions de ciutadans podrien convertir-se en prosumidors –és a dir, productors i consumidors alhora– sense necessitat d’intermediaris. En aquest escenari, el paper de les grans empreses energètiques quedaria reduït a un rol secundari o fins i tot innecessari. El sistema energètic actual és un model heretat del segle XX, centralitzat i amb una distribució jeràrquica i unidireccional (de la central al consumidor).
La paradoxa és clara: tenim més energia neta que mai, però l’arquitectura del sistema no és capaç de gestionar-la. Quan la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, descriu el sistema elèctric espanyol com a “complex” i això mateix ho utilitza per justificar els múltiples vaivens al voltant de les hipotètiques causes, estem davant d’una realitat política que prioritza invisibilitzar els interessos d’Iberdrola, Endesa o Naturgy a procurar les necessitats de la ciutadania: tenir llum pràcticament a cost zero. Des del meu punt de vista, el sistema no és fràgil, es resisteix al canvi.
