Efemèride de la DANA
El 29 d’octubre ja ha passat a la història com el Dia de Record a les Víctimes de la DANA, establert per la Generalitat Valenciana en memòria de les dues-centes vint-i-nou persones mortes durant la catàstrofe que va arrasar, tot just fa un any, prop d’una cinquena part del País Valencià. Sens dubte, aquest ha estat un any que no ha transcorregut igual per a tothom; mentre algunes hem seguit amb el nostre dia a dia, molts altres continuen esperant una llar i la reparació dels danys. Hi ha qui ha perdut no només la casa, sinó el temps, els records, i sobreviu en una rutina al límit del col·lapse.
Aquesta efemèride arriba, a més, en un moment climatològic tens, en què diferents esdeveniments extrems tenen lloc arreu del món. Només aquesta setmana, el cicló Montha ha obligat a evacuar més de setanta mil persones a l’est de l’Índia, mentre l’huracà Melissa ha devastat Jamaica, Haití i les Bahames. Alhora, un fort terratrèmol al sud de Turquia ha causat desenes de víctimes i, a altres punts del planeta, les inundacions i tempestes continuen multiplicant els desplaçaments forçats i recorden que els extrems meteorològics ja no són excepcionals.
Mentre alguns encara neguen el canvi climàtic, reforçats per certs discursos científics que apel·len a altres moments de la història per recordar que ja hi ha hagut canvis de clima abans, la realitat és que el que vivim avui és d’una altra naturalesa. El clima sempre ha canviat, sí, però mai amb aquesta rapidesa ni amb una causa tan clarament humana. L’activitat industrial, la crema de combustibles fòssils, la desforestació i l’explotació intensiva dels recursos han accelerat un procés que abans trigava mil·lennis.
I és igual que el nostre ritme de vida estigui afectant profundament la natura i la nostra psique, que ja no sap diferenciar què és important i què no. En un món en què la veritat aflora més que mai, les persones que haurien de rebre-la també estan més perdudes que mai. Transformades en meres consumidores, s’han tornat útils dins d’un engranatge capitalista que anteposa, per damunt de tot, el benestar de l’economia. Immerses i immersos en un buit existencial profund, avui sortirem al carrer, com cada dia, amb l’única finalitat de produir i complir amb les nostres responsabilitats vers el sistema: la roda que alimenta tots els danys que després tant ens costa digerir.
