Balls d’artifici

Diverses conclusions després de visionar l’estrena de Bailando con estrellas a Telecinco. Una. Les estrelles no són els concursants, sense desmerèixer el seu valor per sortir a anquejar al plató; sinó els esforçats que com a parelles se sacrifiquen i s’esforcen per al lluïment. Dos. Si no s’està segur que el directe funcionarà, més enllà de dir en cada moment l’hora perquè no hi hagi dubte, no ho facis. Tres. Hi ha massa coses per millorar: molt llarg, sense ritme, i amb massa pauses publicitàries que van aconseguir, entre altres coses i més enllà del cansament de l’espectador, que el ball final entre les dos parelles candidates a abandonar el programa quedés relegat al pròxim xou... per falta de temps. Quatre. Amb Valeria Mazza com a secundària de luxe, un desconegut Jesús Vázquez va protagonitzar una de les pitjors nits que li coneixem. Cinc. El seu ADN Mediaset els va obligar a col·locar temes de la vida privada dels protagonistes durant el ball. I sis. Que Pepe Navarro i Paula Lostra haguessin de ballar com un pasdoble el Livin’ on a Prayer de Bon Jovi clamava al cel.