Hipocresia portada a l’extrem

Quan començava en això, en el meu pas per El Noticiero Universal, per poder assistir presencialment a les classes de l’últim curs a la UAB, un company de redacció, bregat en mil batalles, em va confessar que les exclusives del cor, que encara no havien assolit el nivell actual, només es movien per diners i, a partir d’allà, segons l’acordat, les polèmiques, sempre fictícies, eren més o menys grans. Han passat els anys, sí, però tot continua igual. El (pen)últim exemple, perquè encara en vindran més, sens dubte, és la portada en diverses revistes (Diez Minutos, Semana...) del fill d’Alejandra Rubio i Carlos Constanzia. Es veu clarament que es tracta d’un posat i no d’un robat. I ara, després del cobrament pertinent, la parella parla de dret a la intimitat i d’assetjament a la seua vida privada per part dels mitjans. Es pot exercir una hipocresia i un cinisme més grans? Tampoc sorprèn tant d’una família, una i altra, que viu de les exclusives. I d’aquesta última estan tarifant en compte corrent, pare, mare, àvies i la resta de la família, perquè és carnassa de tertulians insaciables.