Eclecta editorial

Lleida es vesteix de gala per a la presentació, a La Llotja, d’aquest nou segell editorial. Eclecta, diu l’escrit amb què es presenta, vol dir “les coses escollides”: un nom, bastit sobre l’antiga arrel LEK, que expressa les idees d’ajuntar, recollir, extreure, unir; una acció, la que hi ha al darrere de mots com elegir, seleccionar, col·lecció, collita o intel·ligència; i una idea, la que habita al cor de les paraules logos i llegir. Eclecta neix com a editorial independent amb la voluntat d’editar obres de màxima qualitat, de moment narrativa i assaig, en català i en castellà. Per sobreviure com a editor independent, deia Jaume Vallcorba, “has de tenir un ull de perdiu molt obert, i has de fer el que veritablement vols fer, no el que està de moda en cada moment ni el que sembla que pot donar rendiment immediat, perquè un editor independent viu del públic lector que se li ha fet amic, i cal mantenir aquesta amistat amb gent que no coneixes. I això només es pot fer amb un catàleg coherent, que no vol dir unívoc”. El propòsit d’Eclecta és d’oferir autors patrimonials en edicions fiables, d’aquí i de fora, i els dos títols d’estrena són L’altra hipòtesi, de Ferran Sáez Mateu, que torna a la ficció, i Els idus de març, de Thornton Wilder, en traducció d’Ernest Riera i pròleg de Carlota Gurt, alhora que vol oferir una plataforma a nous autors, donar un espai important a l’assaig, el gènere làbil i elàstic de la literatura de les idees, i presentar traduccions fiables i literàries d’autors de fora, clàssics i contemporanis. “Valorem l’elegància, l’autenticitat sense ostentació i la capacitat de tenir una mirada pròpia sobre el món” diu l’equip editorial, la qual cosa vol dir que pensen en termes de qualitat global, perquè és cert, i em torno a remetre a l’editor Vallcorba, que a les llibreries hi ha molta cridòria, i un bon llibre s’ha de poder identificar no pas a base de cridar més fort, sinó per una determinada singularització. Un editor és algú que té voluntat d’intervenció cultural i ho pot fer de dues maneres: d’una banda, oferir els llibres que creu que el públic vol i, d’una altra, i diria que Eclecta s’inclou en aquesta manera de fer, oferir llibres que els lectors encara no saben que volen. Eclecta neix amb ambició, en l’accepció més noble del mot.