Un nou dia de la marmota

Sr. Director:

Com en un episodi de repetició en el temps, tornem a tenir un nou conseller d’Interior. Aquesta vegada el nostre servei públic de policia i la resta de serveis adscrits al Departament sembla que podrien millorar respecte al període anterior. Almenys el perfil acadèmic es podria dir que quadra una mica més.

Però, ai coi! (que diríem a Lleida), ara que tenim conseller no tenim Molt Honorable President, hi ha previstes eleccions en breu i, també, sembla que no acaben d’entendre’s els socis del govern i, com a conseqüència, les inèrcies necessàries per reflotar aquesta nau de superfície, que ja sembla més un submarí, no s’acaben d’activar. Mentrestant la Covid no para, els serveis essencials continuen sent necessaris i la ciutadania continua demanant i exigint amb tota la raó, diria jo, els merescuts serveis de qualitat. Les necessitats humanes, materials i econòmiques continuen i, ves per on, tenim un govern en precari que, pel que sembla, no arranca i ja quasi podríem dir que fins i tot està mal estacionat.

Continuem amb la inèrcia marmotil d’anar repetint, mes rere mes, el mateix mantra: no podem, no tenim, no volem... Però, i la ciutadania? Recorden? Aquells que els voten, aquells que paguen impostos, la raó de ser del servei públic, la raó de ser de la gestió política.

Ara, almenys, sembla que comença a ser cert que a Catalunya tenim un govern en precari. Però, com ja fa tant temps, no deixa de ser un nou dia de la marmota