El corral i les gallines
L’any 2019, quan va apujar l’SMI (Salari Mínim Interprofessional), de 735 a 900 euros al mes, es va detectar un augment del consum en productes no essencials (electrònica, 20,2%, lleure, 11,7%, restaurants i hotels, 8,7%), i simultàniament, un descens en els béns de subsistència (roba i aliments, 6,7%). Recentment, a l’enquesta de previsions de despesa, més del 50% dels particulars han respost que la seva despesa més important seran les vacances. El turisme continua batent rècords i la causa ja no és la sortida de la pandèmia.
El Banc d’Espanya i analistes estan desconcertats i apunten a diverses causes: canvi de prioritats, turisme cada cop més lluny, consum emocional amb recompensa immediata, major tendència a endeutar-se, influència de les xarxes socials, etc. Estem canviant l’estalvi, la tranquil·litat i el consum racional per la satisfacció immediata. Després vindran els nervis, l’angoixa, les depressions, i segurament, les ajudes socials. Quan jo era adolescent, el meu avi em deia: “Les gallines entren i surten del corral, però el més important és que sempre tinguis gallines perquè et donaran tranquil·litat.” No tenia cultura, però sí molta experiència de la vida. Som al camí de perdre les gallines, i fins i tot el gall.
