Això del futbol...

Durant el proppassat estiu alguns es van tornar a mostrar tossudament entestats a lligar/relacionar a Lleida (més de 2 dècades fora LFP, 1a o 2a Divisió) amb el que ara volen anomenar futbol “d’elit”... La veritat és que fer això avui dia ho considero un error simplement mirant amb atenció el context actual. 

Entre tots els abonats/simpatitzants/socis dels clubs que comparteixen el Camp d’Esports no ompliríem Tribuna (4.058 seients) i esportivament tampoc hem començat gaire bé cap dels 3. Uns s’estan començant a posar nerviosos perquè van veient que el Camp d’Esports no els juga del tot a favor a la 4a categoria del futbol nacional i d’altres es limiten a veure-les venir perquè esportivament no hi ha expectatives més enllà de permanència a 5a.

L’AEM són les úniques que tenen Primera divisió a tocar i porten 2 play-offs seguits. Penso que per poder parlar de futbol d’elit per a les Terres de Ponent, avui dia i des de la seua capital, s’està fent tot malament. Els que volen no poden i els que poden no en saben prou. Queden anys de camí pel desert... Això del futbol a Lleida és realment inquietant perquè ningú parla prou clar a una afició menyspreada per tots els qui van passant i ja està força esgotada perquè fa massa anys que tot es mou allunyat de la grada i la gespa.

En resum, poca pilota, massa números i uns egos que semblen xocar i ens priven a tota la resta de poder gaudir del futbol tal com el gaudeixen en altres indrets similars. L’afició pel futbol de proximitat, simples testimonis d’una guerra estèril, i si a sobre la piloteta no vol entrar...