La pau comença a casa

Aquesta setmana he visitat la Casa dels Artistes, al Centre Històric, que hem rehabilitat per a estudiants de la universitat. Allà mateix vaig conversar amb un dels residents, el Majd, un jove refugiat sirià que cursa un Doctorat de Salut Global. M’explicava que a Lleida és feliç i que gaudeix de la ciutat i de la seva oferta d’oci.

La seva història o les dels seus companys –com el Jhoender de Veneçuela, el Camilo de Colòmbia o l’Abderlrraman, també de Síria– ens recorda que l’únic camí és apostar per la convivència i generar oportunitats per a totes les persones. Aquest és un gran deure com a ciutat.

Ell ha deixat enrere una zona de conflicte i d’inestabilitat, i això també vol dir deixar enrere la família, els amics, casa seva i el seu entorn. Les guerres són devastadores: no només perquè frenen el creixement i sumeixen les ciutats en la misèria, sinó perquè estronquen els projectes de vida. Ara, altre cop, una guerra omple els titulars i les converses. Tot i semblar que són lluny, conflictes com el que acaba de començar al Pròxim Orient, al qual ens vol arrossegar Donald Trump, tenen aquí un fort impacte en molts àmbits i especialment per a la classe treballadora, les persones grans i les famílies. La nostra posició és la d’oposar-nos a la guerra i la nostra missió és la de treballar per la pau. I, com a alcalde, tinc molt clar que la pau comença a les ciutats. Ens toca defensar la convivència i treballar per la pau social.

Voler que els lleidatans i lleidatanes se sentin a gust a casa seva i siguin feliços no és cap utopia, sinó una convicció. Lleida és una de les capitals espanyoles on l’ascensor social funciona amb més força. Ho diu un estudi del centre d’investigació Laboratori d’Oportunitats, elaborat per experts en economia nacional i internacional. L’anàlisi ens indica que a casa nostra les noves generacions tenen rendes superiors respecte a les dels seus pares. És un bon indicador. Si a Lleida guanyem en prosperitat és perquè tenim bones infraestructures, es generen llocs de treball i els serveis són universals. Però per no perdre pistonada, és necessari seguir invertint bé els recursos i, per tant, comptar amb bons pressupostos, tant aquí com a la resta d’administracions, és imprescindible.

Sense pressupostos, no hauríem pogut avançar en les obres que estan pràcticament enllestides de l’avinguda Alcalde Rovira Roure. Hem guanyat confort per als vianants, ampliant voreres i plantant una vintena d’arbres, i s’ha renovat el clavegueram. També hi llueix una nova font per beure aigua i s’ha renovat el mobiliari urbà. Canviem bancs i papereres a diferents punts de la ciutat, com a la plaça de l’Escorxador. Aquí, s’hi han instal·lat bancs més alts, amb passamans que faciliten el confort, pensat especialment per a les persones grans. Sense comptes tampoc hauríem pogut posar en marxa els menjadors als centres sènior per tal que els padrins i padrines dinin acompanyats. Vaig conèixer l’Aurora i els seus amics, usuaris del servei, i m’explicaven, mentre compartíem àpat a la Bordeta, la felicitat que senten de seure plegats i de socialitzar.

Aquests són alguns dels molts projectes i inversions que estem fent a Lleida, però també n’hi ha que necessiten col·laboració institucional. Tenir pressupostos a la Generalitat és vital per millorar els serveis. Ho hem vist amb les renovades instal·lacions del CUAP de Prat de la Riba, que compta amb espais més amplis i confortables. Si volem ampliar l’hospital de Santa Maria o fer realitat el Campus de la Salut, pel qual hem cedit terrenys municipals, i si volem construir el CAP de Copa d’Or o ampliar el de Pardinyes i Balàfia, ens calen pressupostos.

Per garantir l’ascensor social i la qualitat de vida de les noves generacions, Lleida ha de seguir comptant amb infraestructures i serveis tant necessaris com imprescindibles. Perquè la convivència és la base de la pau social. I la pau comença a les ciutats, comença a casa.