Per un sector porcí ordenat i sostenible

Fa tan sols un any, els productors de porcí estàvem en un període crític, amb preus per sota costos de producció, i ara ens trobem en el marc d’una bonança de preus, que genera ànims de créixer, per l’efecte d’una demanda important de països asiàtics.

Però ens cal parar atenció a contribuir a un creixement del sector de forma ordenada i sostenible. D’una banda, créixer on es pot fer una gestió correcta de les dejeccions ramaderes, disposar de capacitat d’emmagatzemament i cultius per fertilitzar, amb un radi de proximitat a la granja respectant la normativa vigent, millorant la uniformitat d’aplicació i evitant crear competència per a la gestió amb terra en zones d’alta densitat ramadera. En aquestes zones cal fer les inversions i actuacions necessàries per una gestió correcta de les dejeccions que generen les explotacions ramaderes actuals i sense que suposi un increment de costos desmesurat.

Sobre la gestió de les dejeccions, la consellera d’Agricultura defensava en un article d’opinió recent una economia circular en el marc agrari que no s’ajusta al concepte de la Comissió Europea. L’Administració no ha de posar traves a les iniciatives dels ramaders per gestionar les dejeccions en zones d’alta densitat ramadera si compleixen els requeriments tècnics i legals i, a més, treballen en la línia de la Comunicació de la Comissió Europea del 2017 sobre orientacions en relació amb la transformació dels residus en energia, que és una de les accions incloses en el pla d’acció de la UE per l’economia circular aprovat el 2015.

També hem de corregir l’afirmació de la consellera, en el mateix article, sobre el suport del Departament per compensar el tancament de les plantes d’assecatge de purins, perquè l’ordre per la qual es van aprovar aquests ajuts diu que els fons, de 3,2 milions d’euros, procedien del Ministeri d’Agricultura.

En qualsevol cas, els ramaders hem d’afrontar aquest repte amb regles de joc clares i consensuades amb el sector per tal de no posar en perill el futur de les explotacions. En aquesta qüestió, a l’Administració li toca prendre decisions que en aquests moments no pren, ja que el debat del programa d’actuació (projecte de decret de gestió de fertilització i dejeccions ramaderes) es remunta als últims tres governs. El sector necessita disposar d’una ordenació clara i consensuada, i no ser gestionat de la forma actual, amb l’aplicació de criteris no legislats.

Pel que fa al sector en general, cal aprofitar la bonança econòmica de la qual parlàvem abans per invertir en infraestructures i incrementar les mesures de bioseguretat, tant en les explotacions ramaderes com en els escorxadors. També cal invertir en tots els mitjans de transport relacionats amb el sector per garantir un bon estatus sanitari i continuar el camí iniciat de reducció d’antibiòtics i antimicrobians, que ha de ser bàsic per a la millora de producció porcina i per evitar qualsevol ensurt sanitari.

Si volem un sector fort, hem de poder oferir als consumidors el millor producte i tenir la capacitat de mantenir el flux comercial amb qualsevol país del món, però alhora hem d’encaminar el sector cap al futur de la mà de l’ordre i la sostenibilitat.