L'Índia aspira a ser una potència econòmica

L’Índia, amb 1.350 milions, també aspira a ser una potència asiàtica i aviat serà el país més poblat del món. El 2018 va superar la Gran Bretanya i es va convertir en la cinquena economia mundial, després dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya. I té un enorme mèrit perquè, a diferència del model polític centralitzat i autoritari xinès, l’Índia és un Estat federal amb una democràcia parlamentària que va saber canalitzar a través de periòdics processos electorals a nivell estatal, regional i local, el gran pluralisme polític, social, cultural i religiós existent al vast continent indi.

Nou-cents milions d’indis estan cridats a participar en l’exercici democràtic més gran del món. Es va iniciar l’11 d’abril, acabarà el 19 de maig i el resultat es farà públic el 23 de maig. Es votarà sobre la continuïtat o no del poderós i carismàtic primer ministre Narendra Modi. Aquest va vèncer àmpliament en les anteriors eleccions legislatives celebrades el maig de 2014, i va posar fi a deu decebedors anys de Govern del Partit del Congrés. Llavors va prometre impulsar un ambiciós pla de reformes econòmiques i socials per aconseguir convertir l’Índia en una gran potència econòmica i estratègica del segle XXI. El 2019 tornen a enfrontar-se dos blocs electorals: un de liderat pel Partit del Poble Indi (BJP) de Modi, que representa la dreta nacionalista hinduista i compta amb les principals elits econòmiques i empresarials que ja li van donar suport el 2014. L’altre bloc és el Partit del Congrés de Rahul Gandhi, que promet reforçar l’Estat-providència amb un programa centrat en la lluita contra la pobresa, que continua afectant una gran part dels indis.

Cinc anys després, el balanç de Modi està lluny d’haver complert les expectatives i promeses fetes el 2014. El PIB indi va créixer una mitjana del 7,3 per cent. Però l’economia es va desaccelerar en els últims mesos fins al 6,6 per cent. I persisteix un alt atur que perjudica principalment els joves, es van aguditzar les desigualtats territorials i socials amb un greu impacte mediambiental. El país compta amb una elit preparada però el nivell mitjà d’educació d’una gran part de la població continua sent baix. Modi es va comprometre l’any 2014 a crear anualment nous llocs de treball per als dotze milions de joves que cada any aspiren a entrar al mercat laboral. Però quatre anys després del llançament del seu programa Make in India per potenciar el desenvolupament industrial i més obertura exterior, la indústria manufacturera continua representant només el 15 per cent del Producte Interior Brut. L’Índia dóna escalf a 22 de les 30 ciutats més contaminades del planeta.

El balanç del programa de reformes Modinomics és ambivalent. L’activitat econòmica es va enterbolir l’any 2017, quan Modi va impulsar per sorpresa una desmonetització per posar fora de circulació els bitllets de cinc-centes i mil rupies per substituir-los per altres de nous. El Govern va buscar corregir els sectors d’economia informal en un país on prioritzen les transaccions al comptat. També va aprovar un nou sistema fiscal per als béns i serveis que es va aplicar als 29 Estats de la Unió. Moltes pimes van tenir uns problemes de liquiditat que van frenar la producció i el consum. I el Banc Central de l’Índia es lamenta que encara existeixin dificultats per acabar amb l’economia informal, l’evasió fiscal i la corrupció.

A més, el Govern va afrontar les incerteses econòmiques provocades per la política comercial i monetària de Donald Trump. L’Índia no hi està tan exposada com la Xina perquè el comerç bilateral amb els Estats Units és més aviat modest. El gran motor econòmic indi no és el comerç exterior, és el consum intern del seu colossal mercat interior. Però la locomotora índia va patir, igual com altres divises asiàtiques, els efectes de la pujada de dòlar, que encareix l’alta factura energètica d’un país que importa el 80 per cent del petroli que consumeix.

L’Índia surt perjudicada per la decisió de Trump del passat 22 abril de no renovar les excepcions als països que importen el petroli iranià. El resultat és que el petroli va pujar aquesta setmana fins als 74 dòlars. Encara que el context internacional no ajuda Modi, s’espera que torni a guanyar les eleccions legislatives davant una oposició feble i fragmentada.

Modi continua sent popular i conserva la imatge de polític honest i íntegre. I manté el suport dels grups empresarials encara que aquests lamenten la lentitud i falta de concreció d’alguns programes reformistes com el Make in India. Les multinacionals van apostant pel gran mercat interior indi. Però els inversors exigeixen més i millors infraestructures i l’eliminació de les barreres jurídiques i tècniques que frenen el comerç exterior.

L’Índia ocupa el lloc número cent entre 189 Estats en el Doing Business 2018 del Banc Mundial. La Xina, el 78è. Urgeix accelerar la modernització de la complexa estructura econòmica i social índia. Mentrestant, les distàncies amb la Xina continuen creixent.