Més drets, més salut, més vida
Secretària d’Organització, Comunicació, Polítiques Socials i Salut Laboral CCOO de les Terres de Lleida
Un any més, Lleida és la província que mostra l’índex d’incidència més elevat en el nombre total d’accidents laborals dins la jornada.
Els accidents de treball amb baixa registrats a Lleida el 2024 han estat un total de 6.292 i 708 accidents in itinere, d’aquests, 6.950 han estat declarats lleus, 41 greus i 9 han estat mortals.
El sector dels serveis encapçala l’increment més notable, amb un augment del 5,63%, seguit dels sectors de la indústria i la construcció. Així doncs, Lleida registra un increment del 2,37% de la incidència del total d’accidents en jornada en relació amb el 2023, fonamentalment per l’augment dels accidents lleus, en un 2,69%, ja que els greus i els mortals es redueixen de manera notable, se n’han declarat 12 de greus menys i 6 de mortals menys, encara que d’aquests últims, Lleida, igual que en els darrers anys, lidera el rànquing malgrat ser la província que més disminució presenta en aquest índex.
A Catalunya durant el 2024, 206.980 persones treballadores han patit alguna lesió a causa d’un accident de treball, fet que suposa una lleugera reducció del 0,60% respecte del 2023. En nombres absoluts, s’han registrat 114.490 accidents lleus, 793 de greus i 88 accidents mortals, d’aquests, 66 en jornada i 22 in itinere, fet que continua sent inacceptable.
El sector que mostra el pitjor comportament és l’agricultura, mentre que en els sectors de la construcció i els serveis disminueixen els accidents. En el sector de la indústria creix la incidència en els accidents de treball in itinere un 42,69%. En relació amb el 2023, les dades d’aquest 2024 a Catalunya no mostren una millora significativa ni suficient si considerem la totalitat d’accidents de treball ocorreguts.
Si analitzem les dades dels accidents de treball a Catalunya desagregades per sexes, veiem com continuen sent les habituals, a causa de la segregació horitzontal del mercat de treball, més accidents entre els homes, un 69% del total. Entre les dones, en canvi, els greus baixen un 0,93%, però els mortals s’han incrementat notablement, amb un 75% més que el 2023, igual que els accidents in itinere, les xifres dels quals s’han incrementat notablement entre les dones.
Pel que fa a les malalties causades pel treball, a Catalunya se n’han registrat un total de 3.084, s’ha produït una lleugera disminució de les notificacions respecte del 2023, però amb un comportament diferent si distingim entre les dues categories: mentre que el total de malalties professionals recollides en el Reial decret 1299/2006 es redueix en més d’un 19%, les patologies no traumàtiques (PANOTRATSS) augmenten un 23,86%.
A Lleida, s’han notificat un total de 196 malalties professionals, de les quals 94 han estat amb baixa, amb un augment de gairebé el 29% en dones, i 102 sense baixa.
Pel que fa a la distribució per sexes i grups de malalties, els grups d’agents biològics i les malalties de la pell són els més feminitzats i en els quals es registren més malalties en dones, un 59,42%, davant del 40,58% en homes; aquest fet respon a la segregació horitzontal del mercat laboral.
Així podem afirmar que els riscos específics per a les dones són generalment ignorats i subestimats. La baixa integració del gènere en la pràctica preventiva i la falta de qualitat de les activitats preventives a les empreses fan que no s’implantin mesures eficaces per a la protecció de la salut de les treballadores.
Els beneficis empresarials dels serveis de prevenció aliens no s’han traduït en la mateixa proporció als recursos destinats per aquests a les empreses, que estan pagant per serveis que no s’ajusten al compliment de la norma i que no es desenvolupen de manera específica, desprotegeixen la salut de les persones treballadores i així s’expliquen les dades de sinistralitat i bona part dels danys a la salut que es deriven al sistema públic i que es tramiten com a malalties comunes.
