Amb tot l’orgull. Veus que fan memòria LGBTI+

Fer memòria és essencial per entendre d’on venim i, sobretot, per decidir on no volem tornar. Aquest 28J, Dia Internacional per a l’Alliberament LGBTI+, volem recuperar les vivències del col·lectiu LGTBI+ durant l’etapa franquista i traçar un recorregut fins al present. Hem centrat la mirada en les comarques lleidatanes, explorant arxius locals, documents escrits i gràfics familiars, xarxes socials i, molt especialment, els testimonis vius de persones del nostre entorn. També hem volgut posar l’accent en l’àmbit cultural. No ha estat un camí fàcil, però sí profundament necessari.

Encara avui, ens calen oportunitats per explicar i compartir com van viure, les persones del col·lectiu LGBTI+ de les nostres terres, aquesta etapa fosca de la nostra història recent que suposa el franquisme i els moments més intensos de la Transició Democràtica. Hem de recuperar aquesta part del patrimoni documental i material que ens parla d’aquestes vivències silenciades durant massa temps.

Sovint associem el moviment per l’alliberament LGBTI+ amb entorns urbans, on la pressió social sembla que es relaxi i permeti una major llibertat per viure i expressar relacions afectives que s’allunyen de l’heterosexualitat normativa, fora dels vells patrons que ens diuen com hem de ser, què hem de sentir i com han de regir-se les nostres vides. Però els entorns rurals també són un espai molt important per a aquest alliberament.

A les terres lleidatanes hi ha moltes històries silenciades que necessitem rescatar de l’oblit. Ens cal, amb aquestes històries, construir nous imaginaris compartits des de la proximitat, on la igualtat de drets i oportunitats sigui un guany real per a tothom i, en un dia com avui, per a totes i cadascuna de les persones LGTBI+, de cada poble i ciutat, del més petit al més gran. Moltes lesbianes, gais, persones trans i no binàries de les nostres comarques van marxar a les grans ciutats per poder viure amb més llibertat. Altres van trobar refugi en cercles més íntims on compartir la diversitat.

Aquest passat dijous, a Balaguer, vam tenir l’oportunitat de fer un breu recorregut visual per aquesta petita i gran història amb l’estrena d’un curtmetratge documental de producció pròpia sobre la memòria LGBTI+ a la vegueria de Lleida, amb el títol Veus que fan memòria. El vídeo, de sis minuts, recull testimonis, censures culturals sobre la vivència de la diversitat LGBTI+ en el context del franquisme i fins a l’aprovació del matrimoni homosexual i sobre les conquestes de drets. Una història que posa el focus en les dones lesbianes, doblement invisibilitzades: per la seva condició de dones i per la seva condició de viure una sexualitat no normativa segons els paràmetres de qui estableix la norma. Durant la realització d’aquest curt, vaig tenir l’oportunitat de conèixer una dona lesbiana del públic que, per primer cop, va veure com es besaven dues dones. Amb emoció i esperança va revelar el seu secret que havia guardat durant molt de temps.

La història que conté aquest curtmetratge té com a fil conductor la figura i l’obra de Maria Mercè Marçal. A les Terres de Ponent grans figures de la literatura catalana universal com aquesta poetessa o com Manuel de Pedrolo van donar veu amb els seus textos al desig entre persones del mateix sexe. A Marçal li devem la seva poesia i narrativa que ens enlluerna cada cop que la llegim i l’escoltem, però molt especialment, li devem que obrís el seu armari mostrant el camí cap a la llibertat a moltes altres dones lesbianes que, com ella, van estimar amb intensitat i generositat.

Parlar de les dones lesbianes ens permet obrir la mirada al col·lectiu LGBTI+, fer memòria de la persecució legal i social que ha patit i entendre millor i reflexionar sobre les dificultats viscudes, però, també, identificar les estratègies que van permetre trobar esquerdes per generar els canvis socials necessaris per avançar en drets i oportunitats.

Avui, més que mai, hem d’alçar el llistó ben alt perquè tothom pugui estimar i viure en un marc real d’igualtat de drets. A qui pretengui negar aquestes oportunitats o cregui tenir aliances per retallar drets al col·lectiu LGBTI+, li diem clarament que no se’n sortirà. Ni un pas enrere.