Canícula
Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que la canícula és el període d’unes quatre a sis setmanes de juliol i agost en què sol fer molta calor. Però el cert és que el juny l’hem acabat en plena canícula i ja firmaríem que durés entre quatre i sis setmanes, coses del canvi climàtic.
Els científics parlen de dos conceptes per lluitar contra l’escalfament global: adaptació i mitigació. La mitigació és el que el món hauria d’estar fent segons els acords internacionals que els països successicament van firmant, en el millor dels casos, els firmen, i que successivament van incomplint. Es marquen fites de reducció de gasos hivernacle en un futur no gaire llunyà i quan hi arribem, en tornen a fixar de noves. És com una maledicció que deixem a terminis per a les generacions futures.
A més, tant se val que tu redueixis a les totes, que si els veïns no fan els deures, el clima no entén de fronteres. És la paradoxa dels nostres temps, un món mal avingut que ha de resoldre problemes globals, però en què cada país només es mira el melic. Els més perjudicats seran els mateixos de sempre, el sud global.
L’adaptació, en canvi, és la capacitat dels territoris d’adaptar-se a l’augment de les temperatures i dels fenòmens extrems. Així, per exemple, el Pirineu s’haurà d’acostumar a no viure de la neu. Però, aquesta seria l’adaptació, es convertirà en un gran refugi climàtic a l’estiu. Anar al Pirineu és ja ara mateix el millor somnífer que puguis prendre, i sense efectes secundaris, escolti. Eslògan per a una campanya de promoció turística: Recupera el plaer de dormir tapat amb un llençolet. Subtítol: i sense aire condicionat.
L’IEC també haurà d’adoptar una estratègia d’adaptació a la nova realitat climàtica i modificar la definició de canícula. De fet, canícula, que vol dir literalment ca (gos) petit, ve de l’estrella Sírius, la més brillant de la constel·lació Canis major. Els antics romans es van adonar que es veia just quan feia més calor. Ara ja ni tan sols és així per un moviment galàctic que no sé explicar, ara es veu a finals d’agost.
Les generacions futures ens jutjaran amb severitat, en podeu estar segurs, i els negacionistes seran vistos com a malvats inquisidors medievals. “Eppur si muove”, que en el nostre cas vindria a ser: però el termòmetre s’enfila.
