Per al·lusions als enginyers i enginyeres

Des de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i per al·lusions, volem fer les següents puntualitzacions respecte a l’escrit del Degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Lleida en resposta al meu article Els enginyers industrials som nosaltres.

En cap cas la nostra intenció va ser faltar al respecte, excloure ni ser sectaris. Al contrari, vam posar en valor i mostrar tot el respecte del món per als titulats de primer cicle en l’àmbit de l’enginyeria. La nostra única intenció va ser aclarir, amb el màxim rigor, a quins professionals correspon cada titulació, tot denunciant que una marca registrada o una campanya de màrqueting no hauria de contribuir a la confusió.

És evident que els títols d’Enginyer de Grau i Enginyer Tècnic són plenament reconeguts tant a l’àmbit espanyol (nivell 2 del MECES) com a l’europeu (nivell 6 del Marc Europeu de Qualificacions). Això és clar, així com també ho és que es tracta de titulacions de primer cicle, per la qual cosa no es poden qualificar com a superiors, ja que aquesta qualificació correspon als estudis de segon cicle com els dels Enginyers Industrials (nivell 3 del MECES i nivell 7 del Marc Europeu de Qualificacions).

I insistim, tot i que el Degà ho negui, i tal com es menciona a la web de la mateixa Escola Politècnica Superior, aquesta va passar a anomenar-se així el curs 2003-2004, quan va començar a impartir estudis de segon cicle. Primer va ser en Enginyeria Informàtica i més tard en Enginyeria Industrial. Els titulats de Grau en les diferents enginyeries de l’àmbit industrial (recordem: MECES 2 i MEQ6) –als quals reiterem el nostre total i inequívoc respecte– han de cursar el Màster en Enginyeria Industrial per aconseguir ser Enginyers Industrials (recordem: MECES 3 i MEQ7). Així mateix, els antics Enginyers Tècnics (abans anomenats Pèrits Industrials) abans de l’entrada en vigor de Bolonya havien de cursar els dos cursos complementaris (segon cicle) per accedir al títol d’Enginyer Industrial.

Com vaig mencionar anteriorment, hi ha una distinció molt clara a escala social i entre els mateixos professionals entre un Arquitecte Tècnic (abans anomenat Aparellador) i un Arquitecte. I un altre exemple clarificador post-Bolonya seria el cas d’un Graduat en Dret, que només pot exercir com a Advocat un cop ha superat el Màster en Advocacia.

Aquesta claredat és precisament la que reclamem també per a l’Enginyeria Industrial. Tot i que el Degà ho qüestioni, en diversos articles periodístics relacionats amb les activitats del seu col·lectiu s’han publicat expressions com “els Enginyers opinen” o “els Enginyers diuen”, culminant amb l’article del passat 4 de juny, on es referien directament al seu col·lectiu com a Col·legi d’Enginyers Industrials. I en cap dels casos ens consta que el CETILL hagi estat proactiu per corregir la idea que els atribuïssin una representativitat que no els correspon.

Ja ho vaig dir i ho reitero: a Lleida hi ha moltes enginyeres i enginyers. Però utilitzar una marca com Enginyers Lleida –que ningú nega que està “legalment registrada”– per part d’un col·lectiu format per Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials, en la nostra opinió, genera una confusió que s’allunya molt del rigor de l’Enginyeria.

Parlar de divisió o de manca de respecte per intentar aclarir a la societat i a les empreses quins coneixements, atribucions i anys d’estudis corresponen a cada titulació està totalment fora de lloc. Així com ho està referir-se als Enginyers Industrials com a Graduats en Enginyeria + Màster. El respecte comença amb un mateix, amb l’honor de ser conscient del que un és i sentir-se’n orgullós, evitant generar confusions entre les persones que no formen part de la professió. I aquest respecte continua posant en valor els anys d’estudis universitaris, reconeixent a les Escoles Universitàries Superiors que transmeten el coneixement i, sobretot, valorant els professionals que es dediquen a aprendre i obtenir aquestes titulacions superiors per convertir-se en Enginyers, per convertir-se en Enginyers Industrials. Igual que nosaltres valorem i respectem enormement els antics Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials, així com els actuals Graduats en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria de l’Energia i Sostenibilitat, que tan bé formen a la nostra estimada Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida i a qui de tot cor encoratgem que completin el Màster i esdevinguin Enginyers Industrials.

I per acabar, i ja que he esmentat els Graduats en Dret, recordem una cita del filòsof romà Domicio Ulpiano (170-228 dC): “La justícia és donar a cada un el que li correspon”.