El privilegi (i la càrrega) de veure-hi més enllà

Durant anys he acompanyat líders en el seu desenvolupament personal i professional utilitzant per a aquesta finalitat diferents metodologies per a la seua anàlisi conductual i competencial, DISC n’és una Tanmateix, poques vegades he compartit el que implica viure des d’un perfil com el meu: una combinació inusual de Dominància molt alta, Influència elevada, Consciència ferma i Estabilitat baixa. Segons estudis basats en més de 100.000 avaluacions DISC, menys de l’1% de les persones presenta aquesta configuració. No és només una raresa estadística, sinó una forma complexa i profunda d’experimentar el món.

Una ment en tensió creativa constant, ja que mentre la majoria dels perfils professionals mostren una tendència dominant clara, la meua no. La meua viu en tensió permanent entre múltiples exigències internes entre avançar ràpid (D) vs. analitzar amb precisió (C), inspirar els altres (I) vs. qüestionar l’establert (C) i entre aconseguir impacte (D) vs. buscar sentit (I+C).

Viure així significa processar, analitzar i decidir una velocitat poc comuna. Percebo contradiccions i patrons que d’altres tarden a notar. Intueixo emocions abans que s’expressin. Avaluo l’impacte més enllà del moment present. El meu “D” m’impulsa a avançar amb decisió; el meu “I” em connecta amb les persones; el meu “C” exigeix qualitat i rigor; i la meua “S” m’allunya de la inèrcia i la previsibilitat.

Aquesta combinació genera una tensió creativa interna constant. Liderar no és només executar, és sostenir múltiples forces i trobar equilibri entre elles. La paradoxa està a connectar amb altres, fins i tot quan sé que difícilment aconseguiran comprendre’m totalment. El meu esforç per sintonitzar amb els qui m’importen ha estat una constant en la meua vida, tant professional com personal, sabent per endavant que aquesta comprensió plena rares vegades serà recíproca.

He après que tenir una alta capacitat cognitiva i emocional no garanteix la connexió, però sí que ofereix la força per mantenir-la. No és superioritat; és consciència i responsabilitat. Perquè, com em va ensenyar el meu pare, “qui té un do, també té una responsabilitat”. Aquest do no és un privilegi per destacar, sinó una oportunitat per servir, per aportar valor a la societat. Aquest principi s’ha convertit en la meua brúixola per crear contextos en què d’altres també puguin desenvolupar-se, créixer i trobar sentit. Per deixar empremta des de l’humà, no des del perfecte.

El repte ha estat enorme. El món sol premiar l’especialització i la simplicitat, mentre que jo visc en la complexitat i la multiplicitat. De vegades, això significa sentir-me desconnectada enmig de l’èxit, com si veiés el tauler complet quan d’altres només veuen peces aïllades. Però he triat no aïllar-me. He triat bastir ponts, adaptar-me sense perdre la meua essència, i continuar obrint espais per a la trobada. I això és el que he fet tota la meua vida: triar comprendre, fins i tot quan no em comprenen. Perquè sé que si jo no faig aquest pas... potser ningú no el farà.

Aquest article és per als qui s’assentin “massa” en un món que busca encasellar: per als qui pensen en capes, senten en profunditat i decideixen amb rapidesa. Per als qui, com jo, han fet de la intensitat i la reflexió la seua manera de liderar i viure.

Perquè si aquest do no s’utilitza per millorar el món, aleshores per a què serveix?