725 anys d’universitat i construint futur

L’1 de setembre de 1300, el rei Jaume II va signar el privilegi de creació de l’Estudi General de Lleida. Ho feia a través d’un decret fundacional que, més que una declaració, era una aposta perquè Lleida esdevingués un centre de coneixement, de ciència i de formació superior al cor d’un país que començava a consolidar-se institucionalment. I aquella no era una aposta menor perquè l’Estudi General va ser la primera universitat de Catalunya i de la Corona d’Aragó.

725 anys després, aquesta efemèride ens interpel·la com a ciutat. Ens recorda que venim d’una trajectòria universitària llarga, intensa i no sempre fàcil, però també ens obliga a mirar endavant. Hem de pensar com volem que sigui la nostra ciutat i la nostra universitat d’aquí a 25, 50 o 100 anys. I a entendre que el coneixement, en un món cada vegada més accelerat i saturat d’informació (verdadera i falsa), serà la clau de tot: de la cohesió, de la justícia social i del progrés col·lectiu.

L’Estudi General de Lleida va néixer amb la vocació d’aglutinar ensenyaments diversos: dret, medicina, arts, filosofia i teologia. Era un centre plenament europeu, en sintonia amb altres estudis generals del moment, com els de Bolonya, París o Salamanca. Durant més de quatre segles, la Universitat de Lleida va ser un pol intel·lectual de primer ordre, capaç d’atraure estudiants d’arreu de la Corona i de formar juristes, metges i pensadors que contribuirien a l’articulació del país i de les seves institucions.

Però també sabem que la seva història va patir una fractura. L’any 1717, i en el marc de la repressió borbònica, Felip V va ordenar tancar la universitat de Lleida i traslladar-la a Cervera com a càstig exemplar. Aquell decret, disfressat d’ordre administrativa, tenia un objectiu clar: trencar l’epicentre acadèmic i jurídic de Catalunya. I ho va fer amb una violència institucional d’una ciutat especialment castigada per dissidència amb els guanyadors.

La llavor, però, no es va perdre. I el 1991, quasi tres segles després, Lleida va recuperar la seva universitat amb el naixement de la nova Universitat de Lleida (UdL). Des de llavors, la UdL ha fet un camí sòlid, amb reconeixement acadèmic, projecció internacional i un vincle profund amb el territori. Avui, la UdL és una universitat puntera en àmbits com l’agroalimentació, les tecnologies forestals, l’educació o les ciències de la salut, i s’ha convertit en un referent per a milers d’estudiants i investigadors.

Tanmateix, el veritable valor de la UdL no rau només en els rànquings o en les acreditacions. El seu valor real és el seu compromís amb l’equitat territorial, amb l’arrelament i la justícia social, amb el fet d’oferir oportunitats de futur a joves que, sense aquesta universitat, potser haurien hagut de marxar lluny per estudiar, i amb la capacitat de reconnectar recerca, empresa i institucions per construir una economia més resilient i un territori més viu, en què el talent arreli i generi oportunitats.

Ara, però, toca fer un pas més. L’aniversari dels 725 anys no és només una commemoració; és una crida a la visió. I en aquesta visió compartida de present i de futur, cal que Lleida vulgui esdevenir sense complexos en una ciutat universitària, no només com un eslògan per la sort de tenir-ne una universitat, sinó amb la voluntat d’oferir una ciutat atractiva amb serveis públics de qualitat, pensats per a joves i comunitat acadèmica, pionera en una transició verda i digital, amb una mobilitat que connecti els campus, la ciutat i l’Horta com a element d’identitat pròpia, culturalment viva i que sigui l’exemple d’arrelament social.

Però també cal que la universitat continuï esdevenint un espai d’idees, de pensament crític, de construcció democràtica, perquè amb la UdL, no només compartim ciutat, també projecte de país. I perquè defensar la universitat és defensar el dret a pensar, a preguntar-se, a créixer. I això, 725 anys després, és més revolucionari que mai.