El PDUAE: futur de ciment i risc químic a Lleida

Un macroprojecte que amenaça l’Horta, la salut i la coherència urbanística de la ciutat, La Declaració Ambiental Estratègica (DAE) del Pla director urbanístic d’activitat econòmica de la Plana de Lleida (PDUAE), publicada al DOGC, s’ha emès amb caràcter “favorable”. Però rere aquest aparent aval, el document és ple de condicions, advertiments i impactes no resolts. De fet, més que aportar garanties, la DAE reconeix que molts dels problemes es deixen per a futurs estudis i projectes. Aprovar un pla d’aquesta magnitud sense avaluacions completes és, senzillament, donar llum verda a cegues. El PDUAE preveu transformar prop de 400 hectàrees de sòl agrícola de regadiu a Torreblanca i Quatre Pilans, arrasant una part essencial de l’Horta de Lleida. Parlem de terres fèrtils i productives, regades per canals històrics i que són clau per a l’alimentació de proximitat i per al manteniment del mosaic agrícola i paisatgístic que dóna identitat a la ciutat. La DAE no valora ni la pèrdua de producció ni els efectes sobre la sobirania alimentària. I això és especialment greu quan a l’entorn de Lleida hi ha més de 1.000 hectàrees de sòl industrial ja qualificat i sense ús. Per què cal destruir nous camps de regadiu quan tenim polígons buits o a mig desenvolupar? El risc més greu, però, recau en la gigaparcel·la de 135 hectàrees. En aquest espai es permeten activitats amb substàncies perilloses subjectes a la normativa d’accidents greus. Això obre la porta a instal·lacions de risc químic a tocar de la ciutat, a escassos metres d’habitatges de l’Horta Sud i de nuclis de població consolidats. El mateix document admet aquest escenari i es limita a exigir que cada empresa faci els seus estudis quan arribi el moment. És a dir, primer es construeix el polígon i després ja veurem. Aquesta manera de procedir és irresponsable i deixa la ciutadania exposada a riscos industrials sense que ningú n’assumeixi les conseqüències. Tampoc no es pot passar per alt que la justificació del Pla es basa en la construcció d’una terminal intermodal ferroviària que encara no existeix ni està definida. El PDUAE es ven com a projecte estratègic per afavorir el transport sostenible, però no hi ha cap garantia que aquesta infraestructura arribi a temps, ni tan sols que es construeixi. Sense ella, tot l’argument de la intermodalitat cau i només queda un polígon gegantí de camions, trànsit i emissions. La mateixa DAE reconeix que el PDUAE no serà neutre en emissions de CO2 i que ni tan sols s’han quantificat les derivades de la mobilitat de mercaderies. Com es pot parlar de sostenibilitat si es planifica un projecte que incrementarà el trànsit pesant i les emissions contaminants a les portes de la ciutat? El resultat és una major pressió sobre la qualitat de l’aire i la salut de la població de Lleida, que ja pateix episodis recurrents de contaminació atmosfèrica. A tot això s’hi sumen els impactes sobre la biodiversitat. El Pla afecta espècies en situació crítica com la trenca (Lanius minor) i el Limonium catalaunicum. Les mesures proposades per “compensar” aquestes afectacions són, en gran part, temporals i de durada limitada –per exemple, la custòdia de sòls agraris només durant deu anys–, cosa que no garanteix la supervivència a llarg termini d’aquestes espècies. En realitat, el missatge és clar: es permet destruir hàbitats ara a canvi de promeses provisionals que en el futur poden desaparèixer. No ens oposem a la construcció de nous polígons industrials a Lleida. Som conscients que la ciutat necessita activitat econòmica, llocs de treball i sòl ben planificat per a noves empreses. Però aquest PDUAE no és el camí: és incoherent, desmesurat i insostenible. Apostar per un desenvolupament equilibrat vol dir aprofitar primer el sòl ja disponible, rehabilitar polígons infrautilitzats i garantir que qualsevol nou projecte sigui segur per a la població i respectuós amb l’Horta. Des de l’Associació de Veïns Horta Sud de Lleida diem clarament que aquest pla és un error històric. No és progrés, és especulació. No és sostenibilitat, és destrucció. Fem una crida a la ciutadania, a les entitats i a les institucions perquè s’oposin a l’aprovació definitiva del PDUAE. Permetre-ho és hipotecar l’Horta, la salut i el futur de Lleida.