Álvaro García Ortiz, el fiscal que va aprendre que en aquest país si enxampes mentint et diuen ‘i què?’ i ho tornen a fer

El 22 de juliol del 2022 el diari Abc va dedicar gairebé tota la portada a informar que qui seria fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’havia reunit en un hotel de Madrid amb Higini Cierco, expresident de la llavors extinta Banca Privada d’Andorra (BPA), per obtenir indicis que Mariano Rajoy va fer xantatge al banquer andorrà perquè li facilités dades de polítics independentistes. Ho va negar Higini Cierco. Ho va negar Álvaro Ortiz. Els dos van dir que ni tan sols es coneixen. Un jutjat de Madrid va sentenciar que la notícia era absolutament falsa. L’Audiència de Madrid ho va ratificar. 

I què? 

Aque l l estiu García Ortiz aprendria que la publicació de falsedats per desacreditar-lo seria constant durant tot el seu mandat. Carlos Herrera deixava clar des de la Cope que en la campanya contra qui la dreta mediàtica anomenava despectivament Alvarone s’utilitzarien nivells d’agressivitat inusitats. “Aquest nou fiscal és exactament igual de sectari que la senyora Delgado [Dolores Delgado, la seua antecessora en el càrrec]. Va ser l’individu que, quan es va enfonsar el Prestige, va voler empurar tot el PP. Això sona a cap de cavall al llit d’Alberto Núñez Feijóo”, va dir Herrera amb sorprenent delicadesa. El desvergonyiment de la mentida era inaudit. García Ortiz no només no va empurar ningú del PP pel Prestige, sinó que el fet que no ho fes li va costar les úniques crítiques que va escoltar durant les seues dos dècades al capdavant de la fiscalia de medi ambient gallega, i aquestes crítiques, per descomptat, no van ser de la dreta sinó de l’esquerra. 

I què? 

García Ortiz no tenia res a veure amb Dolores Delgado. El seu únic pecat era ser el número dos d’aquesta, però tenen perfils molt diferents. Delgado va ser nomenada fiscal general després d’haver estat ministra de Just ícia i haver-se presentat com a candidata del PSOE en eleccions. Pedro Sánchez es va passar allà vint pobles, però García Ortiz presentava una trajectòria estrictament professional. A Galícia només havia tingut problemes polítics amb Feijóo quan aquest va atribuir una onada de ferotges incendis que van posar en problemes la Xunta, de la qual llavors era president, a un suposat “terrorisme incendiari” que García Ortiz va negar. Quan aquest salamantí de 57 anys va ser ascendit van dir d’ell que es va reunir amb Higini Cierco. Era fals, però i què? Que havia ordenat que prescrivís l’assassinat de Miguel Ángel Blanco. El fiscal del cas ho va negar, però i què? Que havia obligat a informar a favor d’amnistiar Puigdemont. El fiscal del cas ho va negar, però i què? I llavors va aparèixer l’estrella, Miguel Ángel Rodríguez, qui es va inventar, “perquè tinc el cabell blanc”, que la presidència del govern va ordenar a García Ortiz que vetés un pacte amb el nòvio d’Ayuso. El fiscal general va fer una nota per explicar que això era fals, però aquesta nota el portarà a la banqueta per revelació de secrets. Mitja dotzena de periodistes van dir que coneixien el pacte des de dies abans d’aquesta nota, però i què? El jutge ha dit que García Ortiz ha seguit ordres de Pedro Sánchez sense tenir-ne cap indici, però i què? Li han fet un escorcoll que només es fa a terroristes, però i què? Li van imposar 150.000 euros de fiança i aquesta quantitat supera en molt la fixada per a la víctima de la Manada, però i què? La causa ha seguit malgrat que només s’ha pogut acreditar que García Ortiz és una de les desenes de persones que van tenir accés al correu revelat, però i què? L’acusació es manté malgrat que cada dia es produeixen desenes de filtracions, moltes de les quals al Tribunal Suprem que el jutjarà, i no es persegueixen, però i què? En la mateixa causa contra el fiscal general per revelació de secrets s’han revelat un munt de secrets en forma d’altres filtracions que no han donat lloc a l’obertura de cap investigació penal, però i què? El porten a judici malgrat que es considera un indici que esborrés whatsapps del seu telèfon, invertint de forma insòlita la càrrega de la prova i arribant a l’absurda conclusió que l’esborrament dels missatges és una prova que aquests eren inculpatoris, però i què? Del que es tracta és que el fiscal general s’assegui a la banqueta. I Begoña Gómez també. Els dos seran absolts, però i què, si amb això ens carreguem, a la fi!, un govern bolivarià i felón?