Lideratge àgil: dirigir sense destorbar

Hi ha una escena que sempre em ronda pel cap quan penso en lideratge àgil. Una tarda qualsevol, en una petita empresa emergent, el director es va adonar que l’equip semblava estancat. Reunions llargues, correus innecessaris, decisions eternes. Així que, de sobte, simplement va deixar de parlar tant. Va començar a preguntar i escoltar més. I l’empresa, curiosament, va començar a funcionar més ràpid.

De vegades, liderar és treure pes, no posar-lo.

El lideratge àgil naix d’aquesta idea: un lideratge que s’adapta, que acompanya, que no s’obsessiona amb el control, perquè la innovació no entén de cadenes, sinó de camins oberts. No és una recepta màgica: hi ha dies que funciona, i d’altres que no. I aquí hi ha el repte... i, honestament, també la bellesa.

El que fa àgil un líder:

1. Escoltar amb intenció (no per quedar bé): sembla obvi, però és increïble la quantitat de converses en què només esperem el nostre torn per contestar. Un líder àgil escolta per actuar; o per no fer res extra, que també és actuar.

2. Acceptar errors més ràpid que la resta: si el cap no admet errors, ningú ho farà. I sense equivocacions no hi ha millora. I sense millora... adeu a l’agilitat.

3. Simplificar (de vegades fa mal): reduir processos, retallar documentació, eliminar reunions. Ser àgil és de vegades esborrar el que abans semblava “imprescindible”.

Exemple real de la vida, no de manual: l’empresa emergent TalensIA HR, dedicada a solucions de gestió de talent per competències i IA emocional (sí, existeix, i és tan boig com sona), va decidir fa uns mesos eliminar el famosíssim èxcel setmanal de tasques. Era un arxiu amb més colors que una festa neó i actualitzar-los consumia tant que els projectes es retardaven només per “fer-ho bonic”. Van sobreviure. No hi va haver catàstrofe. El que van fer va ser un tauler digital simple, sense colors, sense noms de columnes tretes de Harvard. Tres columnes: pendent, en progrés i fet.

L’impacte va ser tan ximple que resulta brillant: temps alliberat, decisions més ràpides i empleats que van deixar de discutir si el blau o el verd era “urgent nivell al quadrat”.

Tips pràctics per liderar amb agilitat:

- Pregunta cada setmana què pots eliminar, no què pots afegir. El que sobra, pesa.

- Deixa clar l’objectiu, però no el camí. Si cada pas està dissenyat per tu, seràs líder, sí, però també coll de botella.

- Celebra les millores petites. El gegant naix del mínim (encara que no soni èpic).

- No busquis la perfecció; busca l’avenç. Perfecte arriba tard. Àgil arriba a temps.

És per a totes les organitzacions? Tant de bo digués que sí, però no. Hi ha cultures que encara viuen aferrades a la idea que líder és igual a cap i cap és igual a control. Canviar-ho pot ser incòmode, fins i tot conflictiu. Però el canvi comença sempre petit. Potser no pots aplicar un Scrum perfecte o un Kanban bonic, però pots començar per demanar opinió i realment utilitzar-la. Això ja és transformació.

El lideratge àgil és un compromís amb les persones, no amb els processos. Amb l’escolta, no amb els discursos. Amb l’adaptació, no amb la rigidesa. No es tracta de ser moderns per moda, sinó de treballar d’una forma més humana i, curiosament, més eficient.

I, si un dia falles a l’intentar ser àgil, no passa res. Demà pots tornar a intentar-ho. Això també és ser àgil.