Carta als Reis per a Lleida

Com cada any, quan s’acosta el dia de Reis, molts infants escriuen cartes plenes d’il·lusió. Avui vull fer-ho jo també, en nom de la Plana de Lleida, del Pirineu i de l’Aran, il·lusionat per la terra lleidatana. Ho faig com a alcalde de Guissona i com a cap de l’oposició a la Diputació de Lleida per al grup de Junts-Impulsem, però sobretot com a veí d’un territori que estima casa seva i que vol futur.

Majestats, el nostre desig no és un caprici. És una petició justa. Som més del 35% del territori català i, tanmateix, massa sovint tenim la sensació que no comptem. Potser perquè tenim muntanyes, camps de conreu i pobles petits; potser perquè no fem tant soroll. Precisament per això, perquè cuidem el país des de l’arrel, mereixem una atenció que estigui a l’altura del que aportem.

La primera petició és clara: infraestructures dignes. Carreteres en bon estat que connectin persones i oportunitats, no vies secundàries eternament pendents de millora. Hospitals i centres d’atenció primària que garanteixin una sanitat de qualitat, visquis on visquis. Escoles ben dotades, capaces d’oferir igualtat d’oportunitats als nostres infants i joves sense haver de marxar lluny de casa massa aviat.

Prat de la Riba, a inicis del segle XX, defensava “que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Avui hem d’anar més enllà, no n’hi ha prou amb una bona carretera i una escola. Necessitem viure segurs a casa nostra, necessitem fibra òptica per teletreballar i connectar-nos al món, necessitem cultura, salut i ensenyament.

Tanmateix, les infraestructures per si soles no arrelen ningú. Necessitem llocs de feina estables i de qualitat, que permetin construir projectes de vida al territori. Cal apostar per la indústria de proximitat, l’agroalimentació, el turisme sostenible, l’economia del coneixement i la innovació també fora de l’àrea metropolitana. Només així evitarem el despoblament i garantirem relleu generacional.

“Volem repoblar els erms de les nostres muntanyes”, com deia Puig i Cadafalch, perquè Catalunya només pot esdevenir plenament sobirana si compta amb tot el seu territori, des de l’Ebre a l’Empordà, des de la costa a la plana i al Pirineu. Perquè només serem si estem cohesionats i ens autoreconeixem. En aquesta carta també vull reivindicar la nostra identitat. Som Catalunya, amb tota la riquesa que això comporta. Ho som des de la llengua, la cultura, les tradicions i una manera de fer que no volem perdre. I ho fem, també, a través vostre, Reis, com a símbol compartit que passa de generació en generació. Aquesta identitat no és excloent. Al contrari: al nostre territori han arribat persones d’arreu del món que han vingut a treballar, a viure i a sumar. La nostra responsabilitat és incorporar-les plenament perquè se sentin tan catalanes com nosaltres, perquè el futur també es construeix des de la convivència.

Majestats, no demanem privilegis. Demanem equitat, mirada llarga i compromís real amb una part del país que sovint queda fora del focus. Demanem que invertim a la Plana, al Pirineu i a l’Aran perquè és invertir en el conjunt de Catalunya. És fer un país més cohesionat, més just i més equilibrat.

Reis Mags, que aquesta carta no es quedi en el seu bagul. Que serveixi perquè, d’una vegada per totes, deixem de ser els “oblidats”.