La legitimitat de les idees
Cap de l’oposició a la Paeria
Entre 1979 i 1983 el PSC; del 1983 al 1987 el PSC; del 1987 al 1989 CiU; del 1989 al 1991 el PSC; del 1991 al 1995 el PSC; del 1995 al 1999 el PSC; del 1999 al 2003 el PSC; del 2003 al 2007 el PSC; del 2007 al 2011 el PSC; del 2011 al 2015 el PSC; del 2015 al 2019 el PSC; del 2019 al 2023 ERC; i des del 2023 fins avui, altra vegada el PSC. El 2027 encara és una incògnita. Aquests són els períodes i aquests són els partits que han exercit l’alcaldia a la Paeria en els darrers 46 anys. Dades fredes, objectives i incontestables. I, tanmateix, carregades de significat polític i social.
Totes les persones de Lleida menors de 46 anys només han conegut cinc alcaldes d’aquests partits. Atenció: dels 46 anys fins ara, quatre dècades sota govern del PSC. És probable que alguns lectors s’hagin aturat en aquestes primeres línies i les hagin rellegit, no per dubte, sinó per reflexió. Per analitzar, amb una mirada serena, qui ha governat i gestionat la ciutat durant gairebé cinc dècades. I, inevitablement, per preguntar-se si el punt on som avui és fruit d’encerts, de desencerts o d’una combinació d’ambdós. Que cadascú en faci la seva valoració. Jo en tinc una de clara.
Crec sincerament que a Lleida li cal un canvi. Un gir de seny, de dignitat, d’ordre i d’identitat. No com a consigna buida, sinó com a necessitat palpable. La ciutat mostra símptomes evidents de cansament: al carrer, als barris, a l’Horta, a Raimat, a Sucs. No són percepcions aïllades ni discursos interessats. Són converses quotidianes i una sensació compartida que alguna cosa no acaba de funcionar.
Ara bé, també vull advertir que aquest camí no és fàcil. Els qui estem cansats de la situació i alcem la veu, de manera legítima, per protestar i expressar una opinió lliure i democràtica, som ràpidament assenyalats. Se’ns etiqueta, se’ns caricaturitza, se’ns intenta deslegitimar. Això passa quan un sistema cau en el perill de l’encorsetament: quan governen els de sempre amb l’objectiu, conscient o inconscient, de no canviar res. I el resultat final és l’empobriment d’una societat, no només en termes econòmics, sinó també cívics, culturals i morals.
Algú podria dir que ja hi ha hagut oportunitats perquè governessin altres opcions. I és cert. Però també és cert que alguns d’aquests experiments han estat tan negatius que han acabat desdibuixats, fins al punt de quedar per darrere del PP a Lleida. Aquestes experiències no poden servir d’excusa eterna per perpetuar el mateix esquema. Aprendre dels errors també forma part de la maduresa democràtica.
Arribats a aquest punt, ho diré clarament: aniran a buscar els qui volem canviar el rumb de la ciutat. Ho faran perquè no volen perdre l’estatus, perquè el canvi genera incertesa en aquells que fa dècades que manen.
Aquest gir que proposem no va en contra de ningú. És, simplement, la defensa d’unes idees diferents de les que, durant dècades, ens han portat a una situació de col·lapse que molts ciutadans percebem com a evident. Defensar idees no és odiar; discrepar no és destruir; proposar alternatives no és crispar.
Cada vegada que se’ns assenyala, que se’ns intenta fer callar amb crits o amb etiquetes, es posa de manifest una debilitat: la por a perdre el poder i l’hegemonia. Tot allò que fan “els de sempre”, aquí o arreu, i tots els pactes que estableixen (ho veiem cada setmana a Barcelona o a Madrid), se’ns venen com a inevitables, com a positius, com a bons per definició. Però a Lleida s’estén un sentiment creixent: n’estem farts. Farts de la inèrcia, del discurs autocomplaent, de la manca d’ambició col·lectiva. Volem un gir.
I aquest canvi que s’aproxima no és, a Lleida, una qüestió estrictament ideològica ni de sigles. És una qüestió de necessitat extrema. De futur. De respecte per una ciutat que mereix molt més. Els qui criden i assenyalen quedaran enrere. La resta continuarem parlant, dialogant i avançant. Per Lleida.
I sí, enlloc no està escrit que Lleida no pugui tenir un alcalde del PP, com Xavier García Albiol a Badalona. Tant que em comparen amb ell: va obtenir 18 dels 27 regidors en les darreres eleccions municipals.
