Pagesia jove: limitacions i incentius

El model familiar d’agricultura i ramaderia està en perill. Cada any que passa, la terra i les petites explotacions ramaderes es van concentrant en mans d’uns pocs. Està clar que aquest efecte no rau en una sola causa, però el sector ha d’afrontar unes normatives pensades per regular les activitats de grans empreses o grups inversors, que, paradoxalment, sempre hi acaben trobant l’encaix o l’alternativa, mentre que les petites explotacions veuen com la seva viabilitat econòmica es posa en risc.

Un exemple en són les normatives que regulen els espais Xarxa Natura 2000 i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), caracteritzades per ser molt limitants per a la feina de la pagesia. Per posar una mica en context la magnitud que tenen els espais protegits a casa nostra, actualment, un 64% del territori de Catalunya està cobert per superfície forestal, mentre que només un 26,5% de la superfície total és en ús agrícola.

La Xarxa Natura 2000 afecta aproximadament un 32% de la superfície terrestre catalana, un percentatge notablement més elevat comparat amb la mitjana protegida a la Unió Europea, del voltant del 26,5%.

En aquest context, els joves que volen quedar-se a pagès i tenen l’explotació familiar afectada per aquestes limitacions topen amb la impossibilitat de desenvolupar qualsevol projecte agrari econòmicament viable. Topen amb un seguici d’informes desfavorables: la implantació del reg de transformació, els nous marcs de plantació, una nova explotació ramadera (ni tan sols si és petita), etc.

Des d’Unió de Pagesos hem aconseguit un augment important de la prima d’incorporació de joves (de 22.000 a 30.000 euros) i un nou ajut per la cooperació en el traspàs generacional, a més de la reducció dels impostos de successió, donació i transmissió patrimonial (99% per als joves i 95% per a la resta de professionals). Però no n’hi ha prou. Perquè prosperi un projecte, el jovent que s’hi vol dedicar ha de superar moltes barreres.

A això, s’afegeixen els estralls de la fauna salvatge, la cinegètica i la protegida, a conreus i ramats, i el perill sanitari que suposen, com hem vist amb la declaració de les malalties ramaderes dels últims mesos per la gestió ineficaç que hem denunciat reiteradament. Els danys que provoquen les sobrepoblacions de la fauna cinegètica són insostenibles. Fa temps que reclamem al Govern que es tramiti la proposició de llei (redactada pel sindicat) que hauria de substituir-ne una del 1970!

Però la feina a pagès no és només sembrar i llaurar, alimentar i tenir cura dels animals. La constància d’aquests treballs fa que es mantingui l’equilibri territorial, els cultius en mosaic contribueixen a evitar incendis forestals. Per totes aquestes tasques, des d’Unió de Pagesos exigim una compensació: en concret, una prima de 6.000 anuals per a la pagesia verdaderament professional pel manteniment de l’activitat agrària i del territori. El reconeixement de la pagesia no ho és tot però ajuda molt. També és un altre incentiu per als joves que es volen quedar a la terra.