Arrelem talent, projectem oportunitats
President de la Diputació de Lleida
El futur de les comarques de Lleida no s’improvisa: es construeix. I es construeix, sobretot, quan som capaços de transformar el coneixement en oportunitats reals. Per això la col·laboració entre la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida —que ja té anys de recorregut— va molt més enllà d’un acord institucional: és la manera d’articular una idea de territori, amb resultats tangibles, que connecta recerca, formació i necessitats del dia a dia. Perquè avui ho tenim clar: el coneixement no és un luxe ni un complement; és la condició imprescindible del desenvolupament.
Per això el treball i el suport entre la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida no és un tràmit administratiu, sinó una decisió política de futur. Amb el conveni plurianual signat a finals del 2024 —que duplica l’aportació respecte al del 2020 i preveu fins a 1.686.000 euros fins al 2027— fem un pas endavant en una convicció senzilla: el coneixement és la millor política pública.
El primer canvi important el vam impulsar ja el 2019: unificar en un sol marc totes les línies de col·laboració. Menys burocràcia, més impacte. No es tracta d’acumular projectes, sinó d’orientar-los perquè aterrin al territori i resolguin reptes reals. Perquè per fi hem entès que el coneixement no és un luxe ni un complement, sinó que és la condició imprescindible del desenvolupament.
Aquesta aliança pel talent i el coneixement es concreta, sobretot, en les càtedres universitàries col·laboratives. Aquestes no són estructures abstractes; són espais on el saber es connecta amb la vida quotidiana. Parlem d’innovació social, d’educació i adolescència, de patrimoni immaterial del Pirineu, de turisme d’interior i de muntanya, d’empresa familiar, de despoblament rural, de memòria i pensament crític, entre altres. En resum, un total de 12 càtedres —amb la de Ricard Viñes que s’hi afegirà properament— que dibuixen, peça a peça, una estratègia compartida de territori.
Aquí entra en joc una idea clau: arrelar. El repte no és només generar coneixement; el repte és arrelar-lo. Les nostres comarques no poden permetre’s formar talent perquè després marxi per manca d’oportunitats. Cada estudiant que es gradua, cada investigador que treballa sobre els nostres sectors i necessitats, cada empresa que col·labora amb una càtedra, forma part d’un ecosistema que hem de consolidar. Arrelar talent vol dir crear oportunitats aquí; vol dir que la recerca tingui retorn local; vol dir que el coneixement sigui palanca contra el despoblament i motor de cohesió.
Com a institució amb vocació i mirada de govern local, la Diputació té l’obligació d’equilibrar el país des de la proximitat: que el municipi on visquis no determini el futur de ningú. I això, avui, passa tant per carreteres i serveis com per allò que podríem anomenar infraestructures intel·lectuals: espais on es forgen capacitats, autoestima col·lectiva i pertinença.
Darrerament, les Terres de Lleida, Pirineu i Aran ens estem situant com un referent en matèria econòmica, agroalimentària, esportiva o social. Perquè el poder que tenim és immens. Tenim els recursos —naturals, per descomptat, però també els econòmics i intel·lectuals— per anar-nos a explicar al món que hi som i que hi volem ser.
Sota el braç, ara, també hi podrem portar un projecte ambiciós per arrelar el talent del nostre territori amb un acord i una voluntat de feina compartida amb una de les institucions més importants del territori: la Universitat de Lleida. Perquè quan arrelam talent, projectem oportunitats. I quan projectem oportunitats, fem justícia territorial.
