La ficció de la causalitat
Em va demanar que ho tingués en compte, que no donés per descomptat que tot el que ocorre és necessàriament conseqüència directa d’una cosa anterior.
Vivim en una societat que necessita explicacions clares, causa i efecte, acció i reacció. Tanmateix, la realitat de vegades sembla més complexa.
Hi ha trobades inesperades, coincidències sorprenents i esdeveniments que canvien la nostra vida sense una relació aparent amb el que havíem fet abans. És tot realment una cadena lògica de causes, o potser formem part d’una xarxa molt més àmplia d’esdeveniments on l’atzar, la sincronia o dimensions que encara no comprenem també intervenen?
Significa, simplement, mantenir una actitud oberta davant del misteri de la realitat.
Potser l’univers no funcioni únicament com una màquina perfectament encadenada, sinó també com un espai on l’inesperat i l’inexplicable tenen cabuda.
Potser, com em van dir llavors, convingui recordar de tant en tant que no tot té una causa evident... i acceptar aquesta possibilitat també forma part de poder comprendre el món.
I acabaré fent referència a aquella frase de Baruch Spinoza (gran filòsof nascut a Amsterdam): “Res no ocorre en la naturalesa que pugui atribuir-se a l’atzar.”
La realitat virtual en l’ésser humà
L’home és un ésser de records, molts dels quals falsos i col·locats per satisfer la seua arrogància i ego. Som figures que empal·lideixen en un temps que no existeix, però que volem que les hores passin a vegades molt ràpides, sense tenir la consciència que la vida se’ns va. Però el món d’avui dia és un aparador que escapa sense control i és una màquina molt rovellada que cau a trossos en cada pas que fem en la nostra feble supervivència aquí a la Terra. Però l’únic que ens queda és el pensament i la seua capacitat en la raó, on es crea un camí amb idees que de vegades tenen sentit al poder creure en la humanitat, encara que la seua ciència lamentablement no sigui per a res exacta.
