Misteriós assassinat a París
Resulta inevitable recordar alguns passatges de la pel·lícula de Woody Allen Misteriós assassinat a Manhattan ja que a Vida privada la conjectura i el pressentiment hi són ben presents. Hom esmenta Allen perquè això de la psiquiatria sempre ha interessat el director novaiorquès per desmembrar fílies i fòbies.
La trama ens atansa a una psiquiatra americana establerta a París amb sentiment de culpa a causa de la mort d’una de les seues pacients, i no dubtarà a arribar al fons de l’assumpte juntament amb el seu exmarit, un Daniel Auteuil avesat a mil batalles cinematogràfiques i que fa gala d’una fina ironia seguint el joc a aquesta dona tan pròxima emocionalment i afectiva, disposat a ajudar-la en rocambolesques indagacions. Ella pressent que la difunta ha estat assassinada pel seu espòs o la filla, ja que a més hi ha l’al·licient d’una herència pel mig en aquesta família jueva. Hi ha en aquesta pel·lícula cert to de comèdia discreta que s’entrellaça amb el dramatisme sense gaires escarafalls. Amb aquesta psiquiatra de bona classe social que, avorrida i distant, va gravant els pacients malgrat la seua davallada existencial, en la precària relació amb el seu entorn familiar i sempre a flor de pell amb tibantor i llampecs neuròtics que ara afloren encara més arran d’investigar tan estranya mort malgrat que per a la família de la difunta –amb la magnífica Virginie Efira que aquí, tot sigui dit, resulta desaprofitada–, la culpable de tot sigui la mateixa psiquiatra i les seues usuals sessions.
En Vida privada, la maduresa de Jodie Foster salva bona part d’un enrevessat argument, sent un luxe escoltar-la en un envejable francès en la versió original. El seu rostre i excel·lència han adquirit cert halo d’actriu amb moltes capes que fins i tot s’atreveix a ficar-se de cap en l’embolic amb una naturalitat digna del seu talent.
La realitzadora Rebecca Zlotowski, amb un guió escrit a diverses mans, barreja l’onirisme amb la realitat, s’interna en el curanderisme a l’envair cases alienes i amb rares elucubracions on tenen cabuda sensacions de la psique que portaran aquesta detectiva aficionada a altres vides on els personatges reals es transformaran per mostrar una època del nazisme.
Vida privada
Aquí res no és el que sembla, però si d’alguna cosa li serveix al personatge que interpreta Jodie Foster amb facilitat en aquests atrevits jocs d’entrar en la vida d’altres és, sens dubte, per curar-se dels seus propis traumes, per reconciliar-se amb ella mateixa i fer un gir a la seua vida, que bona falta li feia.
