La manipulació sentimental
El realitzador Fernando León de Aranoa es va avançar 20 anys a Rental Family amb Familia, pel·lícula que ens presentava un home (Juan Luis Galiardo) que celebrava el seu aniversari envoltat de familiars, i que descobria molt aviat que tota aquesta gent no eren altra cosa que actors contractats per ell mateix per no sentir-se sol aquell dia. Un fet que comportava malentesos, decepció i no poca mala llet perquè la substitució o manipulació és una cosa que eludeix la sinceritat per deixar al descobert buides emocions i sentiments contrariats.
Rental Family no és ni de lluny tan dramàtica ni ho pretén. Al contrari, suavitza i en bona mesura justifica el perquè i per a què serveix una empresa que es dedica a omplir les parts afectives que els seus clients sol·liciten. Poden organitzar un entorn fictici en un enterrament perquè el suposat finat vegi com l’estimaven, o que un marit infidel es justifiqui davant la seua dona i la culpa recaigui en l’“amant”, i axiò en un Japó mostrat amb ingenuïtat i on el lloguer de persones per a finalitats “humanitàries”, d’aquests que serveixen per acontentar el client a través de la mentida, és una cosa pietosa i sense malícia.
Aquí, l’epicentre pel qual discorre la història és un actor nord-americà –un Brendan Fraser que, tot cal dir-ho, està realment bé en el seu rol de bon home amb cara llastimosa–, que viu a Tòquio des de fa set anys esperant la seua gran oportunitat, una oportunitat que fins al moment no passa de ser protagonista d’anuncis i poc més. És contractat per aquesta agència de lloguer, entrant de ple en un joc de personalitats diverses i en casos que aniran minant la seua moralitat, com fer-se passar pel pare d’una nena, com a periodista interessat en un vell actor ja oblidat, o en marit circumstancial perquè una jove s’alliberi del tarannà estricte de la seua família.
Hikari construeix una pel·lícula serena i bonica en el seu conjunt. Eludeix el dramatisme i el converteix en calidesa humana, en comprensió i bones intencions, fins i tot en moments en què algunes escenes deambulen sense remissió cap al que és previsible i en el costat més sensible. Cosa que es perdona perquè el que s’adverteix agrada, i entendreix observar com el protagonista va més enllà del que se li encomana saltant-se les regles per convertir-se en més persona que simulador.
Rental Family (Familia de alquiler)
Tot aquí és un viatge cap a l’interior en un país on el que és estèticament bonic és part de la història, una història d’afecció sentimental, de records recuperats i que mostra com fins i tot els que acompanyen els altres, moltes vegades, també estan sols.
