SEGRE
Natalia García, Nat Simons, durant l’actuació.

Natalia García, Nat Simons, durant l’actuació.J.C.

Creat:

Actualitzat:

ROCK ALTERNATIU

Intèrpret: Nat Simons

Sala: Can Ramon’s Cave

Data: 10 de febrer

★★★★☆
Natalia García Poza –Nat Simons de nom de guerra– ens explicava abans del primer dels seus concerts a la boniqueta cava de Can Ramon, de limitada capacitat, però enorme glamur, que la seua aturada durant la pandèmia, com la de la majoria dels artistes, va ser dura en l’aspecte personal, a causa de la malaltia de persones pròximes i estimades, però productiva en l’artístic ja que va aprofitar el temps per compondre bastant i, vist això, per reordenar les perspectives musicals.

Sembla que ha quedat liquidada aquella etapa de so “americana” que va donar lloc a Lights, segon llarga durada, amb producció de Gary Louris de The Jayhawks, i que li va permetre, abans del tancament de salut obligat, acompanyar Loquillo com a guest de la seua gira 40 Aniversario, tocant a grans recintes de Bilbao, València, o la capital catalana i freqüentar festivals d’estiu per tota la nostra geografia assolint la seua projecció popular màxima. Ara, protagonitzant un triple salt mortal, per submergir-se en el glam, el punk i el rock alternatiu dels 90, la compositora, cantant i guitarrista madrilenya s’ha tret de la màniga –de molt treball, vaja–, Felina (2021), un disc portentós, sonorament molt vívid i brillant, que ha trencat de forma radical amb tot el que coneixíem d’ella.

Als xous que ens va regalar aquí, va arribar en configuració de trio, secundada per la seua germana Helena, que va aportar teclats i veus, i la seua parella, el guitarrista Anxel P. Sol, que va tocar i també va cantar a estones, oferint-nos junts un repertori bilingüe amb cançons dels seus tres àlbums, però posant èmfasi, sobretot, en aquest últim treball fascinant. La veritat és que assistir en petit comitè a un espectacle per a tot just dos dotzenes d’espectadors i a una distància màxima d’un parell de metres dels oficiants resulta un plaer inigualable. Si a més l’artista principal és de tal calibre i empoderament, llavors “bona nit i tapa’t”, que superar una cosa així resultarà més que improbable.

tracking