Proximitat emocional
El concert de Joan Dausà en aquest Festival Magnífic, més que com una simple actuació de la seua present agenda estival, va demostrar la consolidació d’un artista en un moment especialment dolç. Una certesa que ens explica un projecte que ha sabut créixer des de la intimitat del piano i la cançó narrativa fins a un format de gran directe, emocionalment expansiu i cada vegada més ambiciós en el pla escènic.
Ara, en plena projecció en directe del seu nou àlbum, Immortals, estem descobrint un treball que representa una evolució sonora, encara que sense trencar en absolut amb la seua identitat coneguda per tothom. Produccions més obertes, més pes de les dinàmiques de banda i una posada en escena pensada per a grans recintes han reforçat la sensació que el Joan ha entrat en una fase de maduresa artística en la qual el relat personal conviu amb una dimensió col·lectiva absoluta de l’espectacle.
En viu, cançons noves conviuen amb els seus clàssics, generant un diàleg entre nostàlgia i present que el públic, fidel o nou, ha assumit com a part pròpia del seu missatge artístic. Pel que vam viure, el seu concert es va estructurar com un viatge sentimental acuradament calibrat, en el qual el seu carisma i una gran habilitat comunicativa van fer la resta.
La primera part, més continguda, va recuperar la sensibilitat gairebé confessional que el va donar a conèixer, amb interpretacions en les quals el silenci i les arrancades entusiastes del públic van pesar tant com la mateixa música. Però a mesura que el xou va anar avançant, la banda va créixer en intensitat, introduint a poc a poc el repertori recent mitjançant arranjaments més èpics, cors amplis i una energia propera al format de gran estadi, però sense perdre la proximitat que tan bé defineix la seua proposta.
El clímax es va assolir amb els temes més reconeixibles de la seua carrera, convertits ja en patrimoni afectiu d’una generació d’oients, i uns quants còvers (John Denver, Mecano, Sergio Dalma, Laura Pausini, etcètera) interpretats en solitari al piano i fent-los seus. Quant al seu moment artístic actual, no hi ha dubte que es troba en una posició prominent dins del panorama català i nacional, amb impacte recent en recintes espanyols de referència, incloent-ne alguns de gran aforament de la capital i d’altres ciutats capdavanteres de l’estat, territoris ben dispars que il·lustren la bona recepció de les seues cançons recents, reforçant el seu paper com un dels noms catalans més sòlids i capaç de dialogar amb públics diversos sense renunciar a la seua identitat lingüística i estètica.
magnífic fest
El de Sant Feliu de Llobregat ha construït una trajectòria basada en la continuïtat emocional, l’escriptura cuidada i l’experiència del directe com a eix angular del projecte. En el panorama actual, emergeix com un artista de catàleg propi per a un públic en expansió, especialment als festivals que ara tant freqüenta, on la seua proposta adquireix una nova escala que voreja l’exponencial. Aquesta capacitat seua per generar comunitat entorn de cançons que parlen d’allò íntim des d’allò col·lectiu és, potser, la seua gran fortalesa.
