L’estafa per sistema

Anys enllà va ser detinguda, jutjada i empresonada la Remei, àlies la “mataiaies”. Assassina que va sembrar l’angoixa als que ja tenien una edat. La Remei va demanar el trasllat a Galícia. Novament una bona dona d’edat avançada apareix morta a casa seva. El metge certifica que ha mort accidentalment. El fill, que no veu clar que una ferida tan bèstia sigui provocada per una caiguda, en una dona vella, sí, però que no estava per caure, revisa les gravacions de les càmeres de seguretat i descobreix l’ombra d’una dona desconeguda. Només llavors i després de constant insistència, la policia i un jutge obren diligències per si de cas. El forense certifica que la mort no ha estat accidental. Ara sí, correm-hi tots. De qui és aquella “ombra” que apareix a les gravacions? Les evidències assenyalen la Remei empresonada. Sembla que els serveis de psicologia, els comitès d’avaluació, els serveis penitenciaris i judicials varen considerar que mereixia la llibertat provisional. El metge també es va precipitar a certificar la mort accidental. Ara s’apressen a repassar quantes persones han estat certificades com a morts “accidentals” en uns quilòmetres a la rodona d’on la Remei hauria d’estar empresonada. El sistema ha fallat una vegada més. No hi ha dia en què de forma insistent intentin col·locar-me una nova tarifa de telefonia, una millora en el subministrament energètic, l’oferiment d’increïbles beneficis bancaris, assegurances, regals... en continuada i àmplia diversitat. En ocasions l’estafa és directa o coercitiva. Estafes de simplicitat alarmant, d’impunitat manifesta i de repetitiva destinació. La facilitat d’actuació d’aquests grups criminals esborrona, indigna i sorprèn. No es pot normalitzar que els responsables policials ens recomanin no passejar més tard de les 8 de la nit. No podem normalitzar les ocupacions. Amb el gran esforç policial i ciutadà per detenir el delinqüent provat de múltiples robatoris violents, setmanes més tard s’ordena el seu ingrés a la presó, després d’haver-lo deixat en llibertat provisional. Ara caldrà trobar-lo i fer efectiu el que ja tenien a l’abast. Ho fan exprés? És impossible que siguem tan rucs, tan ineficients, tan insensibles, tan imprudents... la ràbia que això incuba no tindrà aturador.