Estimar i preservar (3)
Ahir recordava la meva àvia. Era una vídua d’un avi que no vaig conèixer. Com tants altres va morir per la barbàrie d’una Espanya colpista. Els hereus d’aquells militars traïdors i assassins acompanyats de “moros” a sou i falangistes per ganes encara hi són. No varen ser jutjats, ni condemnats, ni apartats... ans al contrari, condecorats, promoguts i preservats els tornarem a patir. Ella repetia sovint la frase: quina ràbia em fa això. Mai va ser una dona rabiosa, ni rabiüda, ni venjativa... es va limitar, això sí, a repetir que la llibertat no era un luxe sinó un dret. Cada dia que deia quina ràbia em fa, respecte a una barbaritat evident i innegable, ens ensenyava quelcom. A la seva manera no es queixava, ens mostrava que posar en evidència els botxins de persones i gestió era una manera de guanyar-se la llibertat, que no vindria sola. Als meus 75 anys, desgraciadament haig de repetir massa sovint quina ràbia em fa allò i això, els governs falsament d’esquerres, demòcrates i de progrés no tan sols governen d’esquena a la realitat d’un poble cada dia més pobre en valors i mitjans sinó que, en viu i en directe, ens mostren que ni tan sols saben robar. Les notícies de corrupció ens demostren que des del rei fins al darrer no tan sols són lladres, sinó “cutres”. Tenen la barra d’explicar en benefici editorial les seves malifetes, ximpleries, corrupcions... i fins i tot, com un gran què, l’herència del dictador. L’espectacle de les gravacions ens mostren una dreta que viu en el seu element més preuat, el fem i el femer. Però també, una esquerra que contradiu totes i cadascuna de les conquestes que asseguren defensar. En lloc d’un govern i un partit de progrés semblen una banda de comissionistes i proxenetes. Els escàndols de les comissions milionàries de les mascaretes en l’atzucac de la pandèmia ens mostra multitud de protagonistes de tots els colors. Curiosament, el màxim responsable d’aquell desgavell, llavors Ministro de Sanidad, aquí l’han fet President de la Generalitat. Necessiten una legió de propagandistes amb sou i premi que blanquegin tota aquesta colla d’impresentables. Feina impossible, cada dia som més els que no els podem ni estimar, ni preservar.
