El país de “pixarrí”
Eren els anys 80 del segle passat. Recordo que tant La Mañana com el Diario de Lérida varen publicar les incidències i desagradables descobertes d’una caminada que vàrem fer per la via de tren, des de Lleida fins a la Pobla de Segur. Com a diputat per Lleida em va acompanyar en Jordi Mas, un enamorat del ferrocarril que m’havia insistit en la importància d’aquesta via de comunicació entre la vall i la muntanya. Descobrírem que les estacions estaven descuidades i algunes, en total abandonament. La maquinària era més pròpia d’un museu que d’un servei als ciutadans. El més preocupant va ser descobrir que les vies, aquell camí de ferro pel qual circulaven confiades persones i preocupats i mal pagats treballadors de RENFE, eren un desastre. Vàrem fer fotografies que demostraven, entre moltes altres barbaritats, que la via en alguns llocs no tenia puntals, circulava per damunt d’esvorancs produïts pel rec de finques properes, els mitjans de fixació estaven tan deteriorats que es podien extreure amb les mans, ponts sense suport i un llarg etcètera de deixadesa que no tan sols era imprudència sinó delicte. Durant anys vaig anar denunciant la ignomínia de RENFE, que preferia mantenir la línia en pèrdues, en desús i amb perill per als seus treballadors i usuaris, que arranjar i fins i tot traspassar el servei a la Generalitat. Aquest diari disposa en la seva hemeroteca de constància històrica de múltiples actuacions que vaig fer al Parlament i en els despatxos institucionals en aquest sentit. Algunes, als companys socialistes que governaven l’Estat i RENFE. Mentrestant la Generalitat es feia càrrec de l’herència de dos empreses desastroses, convertint-les en un nou projecte que hom coneix com a Ferrocarrils de la Generalitat. Un projecte que és una realitat de modernitat i eficiència. Avui les esfereïdores imatges de Rodalies en les quals es mostren vies apuntalades per la vora del mar sense suport físic, entre altres barbaritats, em recorden les de la via de Lleida a la Pobla de Segur d’un altre temps. Per aquestes vies hi circulen avui trens, treballadors i persones, que de forma inqüestionable podrien ser la tràgica notícia d’un accident. Em segueixo fent moltes preguntes que necessiten una resposta.
