No a la guerra

Fan tot el contrari del que diuen. El no a la guerra és un sí criminal en totes les seves variants. Un paracaigudista es queda penjat d’un fanal, amb bandera inclosa. Els esclafits de riure del Kremlin arriben fins a la Patagònia, quan les televisions mostren la cara del rei, al veure com la corda de la bandera es trenca, embolcallant un impertèrrit militar que gaudeix així, del ridícul de les essències pàtries. Encara es recorda l’estripada de la més gran d’Espanya, ja que l’entusiasme patriòtic no va permetre calcular el pes d’un drap que pretenia incloure amb escarni i per la força tot un país plural i divers. A mi no em fa cap gràcia. El ridícul i la comicitat de les escenes no poden amagar que aquells que les protagonitzen ostenten el dret de la força de les armes i la defensa d’una ciutadania desemparada, si aquesta és la seva eficiència. Els comptats lectors de diaris coneixen ara, al 2026, el fracàs del primer submarí completament fabricat a Espanya el 2023. M’escandalitzen els centenars de milions d’euros esmerçats en la fabricació d’aquest submarí, que ha fet el ridícul davant les autoritats de l’OTAN quan els torpedes feien bufa. Anomenat Isaac Peral, per escarni del genial inventor del primer submarí militar, elèctric i amb torpedes, que va patir en vida l’ostracisme de l’armada espanyola i ara ha de remolcar-lo fins al taller, on passa més hores que a l’aigua. No puc deixar de sorprendre’m, encara en aquest segle XXI, al veure desfilar els legionaris espanyols portant un crist en alt i cantant la infamant cançó El novio de la muerte. Anys de governs socialistes no han dissolt aquests obrers de la mort, que han excel·lit matant camperols marroquins en defensa de les mines del rei i demòcrates espanyols en rebel·lia al govern legalment constituït. La fabricació privada i pública d’armament espanyol aconsegueix rècords de vendes. Armes que maten més innocents que enemics. Els pressupostos militars s’incrementen. Si miren amb atenció, s’adonaran que mentre el poble de Gaza pateix la fam i la guerra, els terroristes de Hamas, grassos com a toixons, segueixen armats per l’ajut d’aquells que verbalitzen el “No a la guerra”. Si estan a favor de la pau convoquin un referèndum per la sortida de l’OTAN.