Viola o violí?

I encara: Bach-lloc o Bell-Bach? Perquè demà, divendres, a les vuit del vespre i amb entrada lliure, a l’església de Bell-lloc commemorarem el 275è aniversari –xifra prou rodona– de la mort de J.S. Bach, gaudint del concert per a viola sola titulat La veu del silenci, poètic oxímoron, amb obres del genial i per a molts diví compositor germànic (Sonata per a violí i Xacona), i dels seus contemporanis Biber (Passacaglia) i Telemann (Fantasia núm. 1), un autèntic tour de force a càrrec del jove però ja reconegut violista lleidatà Jordi Roure, antic alumne a Montserrat i en prestigioses escoles superiors de Barcelona i Alemanya, professor de conservatori i membre de diverses orquestres de renom. Aquest virtuós dels instruments d’arquet recolzats a l’espatlla (la viola una mica més grossa i pesant que el violí) oferirà un “homenatge a l’essència de la música, que parla sense paraules i ens connecta amb allò que no es veu”. Vaja, que la cosa promet.

Heinrich Biber era d’una generació anterior, i en certa manera precursor i mestre del violí barroc dels altres dos, els quals no només es van conèixer i admirar mútuament, més cèlebre en vida Telemann que el mateix Bach, sinó que fins i tot mantindrien una estreta amistat durant el seu comú veïnatge a Eisenach, població natal de Johann Sebastian, com demostra el fet que el primer fos padrí de bateig d’un fill del segon: Carl Philipp Emanuel.

Nascut a Magdeburg en 1681, quatre anys abans que el seu amic, Georg-Philipp Telemann passa per ser l’autor de partitures més prolífic de la història, quasi 5.000, moltes per desgràcia extraviades, d’una menor complexitat tècnica que el gruix de la també copiosa producció bachiana, més pendent del saxó de la melodia que no del contrapunt. Potser la més popular de totes sigui l’adagio del concert per a tromba, catalogada com a TWV 51 D7, que sembla el nom d’un asteroide, perquè el genovès Fabrizio De André l’hi manllevaria per a la sublim Canzone dell’amore perduto, una notable versió un pèl accelerada de la qual ha inclòs el solsoní Roger Mas al seu segon disc amb la Cobla Sant Jordi.

I l’endemà, dissabte, a les 21.30, dins del festival Bell-folk, a la plaça Catalunya del mateix poble tornaran a sonar les cordes, en aquest cas del grup Les Violines, cinc noies que interpreten peces pirinenques tradicionals i festives. Un cap de setmana de nyigo-nyigo.